La Pasqua de Pentecosta és una de les festes més importants per nosaltres. Oferim un breu recés per als que sentin la necessitat de parar-se una estona i pregar, reflexionar i obrir-se al do d’amor que significa l’Esperit Sant.
INTRODUCCIÓ
1.- En la mesura que sigui possible, cerca un lloc que ajudi a la pregària: església, habitació tranquil·la, a prop del mar o en un indret del camp o la muntanya.
2.- Una postura que ajudi a la pregària. Un temps breu de fixar-se en la respiració. Fe en la proximitat del Senyor.
3.- Com a base del recés oferim un text de molta qualitat espiritual. Hi afegim uns breus comentaris que fan de guia. I al final, acció de gràcies i uns propòsits possibles. No us oblideu de fer un breu examen quan acabeu per donar gràcies a Déu i renovar el vostre cor.
.............................................
Fragment de la conferència pronunciada pel metropolita ortodox de Latàquia Ignasi Hazim el 1968 a l'assemblea del Consell Mundial de les Esglésies tinguda a Uppsala.
“Com ens arriba a nosaltres l’esdeveniment pasqual, que es va realitzar una única vegada? Per mitjà d’Aquell que n'és l’artífex des de l’origen i en la plenitud del temps, l’Esperit. Ell és personalment la novetat d’acció en el món. Ell és la presència de Déu-amb-nosaltres, unit al nostre esperit (Romans 8, 16).”
Som conscients que gràcies al do de l’Esperit Sant ens ha arribat la bona nova de Jesús i hem conegut els esdeveniments pasquals? Ho hem agraït? Qui és per mi l’Esperit Sant? He viscut d'alguna manera el seu do?
“Sense Ell, Déu és lluny; Crist pertany al passat; l’Evangeli és lletra morta; l’Església, una simple organització; l’autoritat, un domini; la missió, una propaganda; el culte, una evocació; l’actuació cristiana, una moral d’esclaus.”
Aquestes paraules tan fondes ens ajuden a entendre que sense l’Esperit Sant, promès per Jesús, no hi hauria ni relació personal amb Jesús, ni Església, ni vertader culte, ni apostolat, ni acció alliberadora i social en nom del Senyor.
“Però en Ell, i en una sinergia indissociable, el cosmos és sostingut i clama pel naixement del Regne; l’home està en lluita contra la carn; Crist ressuscitat és aquí; l’Evangeli és font de vida; l’Església significa la comunió trinitària; l’autoritat és un servei alliberador; la missió és Pentecosta; la litúrgia és memorial i anticipació; l’actuar humà és divinitzador.”
Val la pena llegir i rellegir aquestes frases, cercant en el nostre cor una actitud d’acció de gràcies, de responsabilitat i de fidelitat. Potser ja és hora de canviar, no creus?
ACCIÓ DE GRÀCIES. PREGÀRIA FINAL. SI S’ESCAU, PROPÒSITS. REVISIÓ DE COM HA ANAT.
INTRODUCCIÓ
1.- En la mesura que sigui possible, cerca un lloc que ajudi a la pregària: església, habitació tranquil·la, a prop del mar o en un indret del camp o la muntanya.
2.- Una postura que ajudi a la pregària. Un temps breu de fixar-se en la respiració. Fe en la proximitat del Senyor.
3.- Com a base del recés oferim un text de molta qualitat espiritual. Hi afegim uns breus comentaris que fan de guia. I al final, acció de gràcies i uns propòsits possibles. No us oblideu de fer un breu examen quan acabeu per donar gràcies a Déu i renovar el vostre cor.
.............................................
Fragment de la conferència pronunciada pel metropolita ortodox de Latàquia Ignasi Hazim el 1968 a l'assemblea del Consell Mundial de les Esglésies tinguda a Uppsala.
“Com ens arriba a nosaltres l’esdeveniment pasqual, que es va realitzar una única vegada? Per mitjà d’Aquell que n'és l’artífex des de l’origen i en la plenitud del temps, l’Esperit. Ell és personalment la novetat d’acció en el món. Ell és la presència de Déu-amb-nosaltres, unit al nostre esperit (Romans 8, 16).”
Som conscients que gràcies al do de l’Esperit Sant ens ha arribat la bona nova de Jesús i hem conegut els esdeveniments pasquals? Ho hem agraït? Qui és per mi l’Esperit Sant? He viscut d'alguna manera el seu do?
“Sense Ell, Déu és lluny; Crist pertany al passat; l’Evangeli és lletra morta; l’Església, una simple organització; l’autoritat, un domini; la missió, una propaganda; el culte, una evocació; l’actuació cristiana, una moral d’esclaus.”
Aquestes paraules tan fondes ens ajuden a entendre que sense l’Esperit Sant, promès per Jesús, no hi hauria ni relació personal amb Jesús, ni Església, ni vertader culte, ni apostolat, ni acció alliberadora i social en nom del Senyor.
“Però en Ell, i en una sinergia indissociable, el cosmos és sostingut i clama pel naixement del Regne; l’home està en lluita contra la carn; Crist ressuscitat és aquí; l’Evangeli és font de vida; l’Església significa la comunió trinitària; l’autoritat és un servei alliberador; la missió és Pentecosta; la litúrgia és memorial i anticipació; l’actuar humà és divinitzador.”
Val la pena llegir i rellegir aquestes frases, cercant en el nostre cor una actitud d’acció de gràcies, de responsabilitat i de fidelitat. Potser ja és hora de canviar, no creus?
ACCIÓ DE GRÀCIES. PREGÀRIA FINAL. SI S’ESCAU, PROPÒSITS. REVISIÓ DE COM HA ANAT.
Jesús Renau sj.
