Ella es girà i li diu Rabuni en la llengua del hebreus.”Rabuni”que vol dir Mestre. (Joan20, 16).

Encara ara sempre que sento el meu nom tinc un impuls a girar-me; és un inici de moviment extern que respon a una força interna. L’acompanya un acceleració del cor. Tot ve d’aquell matí que de nou Jesús em va trobar quan anava ben perduda. Mai ningú m’havia dit  Maria de la forma que Ell ho va pronunciar.

Em vaig girar i des del més profund de mi llançant-me als seu peus li deia una i altre vegada: rabuni.

Rabuni és una paraula preciosa, que no es pot traduir completament a qualsevol altre idioma. No és únicament Mestre, és molt més. Mestre meu, mestre que estimo, mestre interior, mestre savi i amable, mestre dolç i fort, mestre de vida, mestre sempre nou, mestre encertat, mestre que no sols parles sinó que dius fins quan calles, mestre per sempre... rabuni, rabuni...

Sempre tinc present al “Rabuni” a la meva vida. No el veig, i hi és. Quina cosa més estranya, no us sembla, que hi sigui sense ser-hi palpablement.  I és que una de les coses que vaig entendre aquell matí de Pasqua és que ja mai m’ha deixat. Potser de tant que el cercava i amb tanta ànsia que Ell va entendre que endavant viuria en mi, en el meu interior, dintre del meu cor, i per sempre. Potser pot semblar una bogeria, i en cert sentit ho és, però per a mi viure és Jesús i des d’Ell tota la resta.

Sabeu, hi ha una cosa que m’ha cridat molt l’atenció. He constatat que el que em passa a mi també li passa a molts de la comunitat cristiana. No en parleu massa, però de vagades sento que em diuen: que Jesús viu en mi és evident, m’acompanya, em mira, m’abraça, em perdona, em guia, em consola, em comunica fe, esperança i molt d’amor...etc.

Quina sort, quina joia, quina força, quin coratge, quina esperança... i tot gràcies a Jesús, el nostre rabuni.

(A l’evangeli de Joan trobem aquelles paraules que el Senyor va dir a Nicodem: “Déu no va enviar al seu Fill al món per condemnar-lo sinó per salvar al món” Una de les formes que té aquesta salvació és donar-nos en Jesús un Mestre, un Rabuni, que ens acompanyi, ens guií, ens ensenya i il·lumini. Esdevenir cristià és anar fent-se deixeble de Jesús Sempre en camí, sempre escoltant, sempre tenint-lo present i guiant la nostra vida amb Ell i per a Ell)

 1.-  He descobert en Jesús el meu Mestre, Rabuni,, o encara estic arrelat a una religió de preceptes i normes buides de l’experiència interior i de l’ensenyament amable del Crist?

 2.- En concret què significa per a mi dir-li a Jesús: Rabuni? Com hauria d’ajudar a l’església experimentar més a Jesús com a Mestre bo? Què puc fer?

 

Jesús Renau sj