Que no ho saps, nena, que la veïna del tercer primera ha quedat tancada a l'ascensor? Ja fa més d'una hora i no para de cridar. Els tècnics diuen que ja venen, però que amb el temporal que està caient encara trigaran una mica. Ja ho deia jo, que s'havia d'arreglar aquest vell ascensor i que un dia passaria una desgràcia. (Així parlava la portera molt excitada i cridant).
Senyora Maria, senyora Maria, que em sent? Que em sent, senyora Maria? (Estaves agenollada al costat mateix de l'ascensor cridant. Realment la senyora Maria havia tingut mala sort, ja que s'havia bloquejat a un metre de terra).
Socorro! Auxili! No puc respirar, traieu-me d'aquí. Ja no puc més,... auxili... Sí, que et sento, nena . M'estic ofegant. Ets la Montse, oi que ets la Montse del quart segona? Ajuda'm, nena... (Caram, tothom em diu nena aquí, i ja tinc 20 anys. Seré la nena tota la vida.)
Vas començar a explicar acudits, sobre el Barça, sobre la presidenta del Senat, sobre tot el què et va passar pel cap, animalades, et tronxaves de riure, cantaves... i també anaves dient: “senyora Maria aquí hi ha un arquitecte que diu que aquest ascensor té aire per respirar una setmana, que no és preocupi... etc. (No hi havia cap arquitecte, però aquests mots la van tranquil·litzar ).
Una de cal i una d'arena, fins que arribaren els tècnics i ràpidament van desbloquejar la màquina. La Maria va sortir pàl·lida, però rient.
“Feu als altres tot allò, que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i dels Profetes”.
