No et pensis que era la primera vegada que deia aquesta frase. I ara! Des de molt petita que la repetia moltes vegades. Sobretot la deia interiorment, en el llenguatge de l’ànima. Així només Ell i jo enteníem el que volia expressar. Molts cops, quan escoltava les Escriptures a la sinagoga, li deia a Déu “Oh, que es faci en mi segons la teva Paraula!” i sentia una commoció profunda.
Així, quan vaig entendre el que se’m demanava, un cop més, sentint-me filla i serventa del Senyor, li vaig dir aquestes paraules. Un cop més, segurament en el moment més transcendental de la meva vida. El missatge feia canviar tot el projecte que de tanta il·lusió omplia el meu cor, però el que havia escoltat era ni més ni menys que un missatge que m’arribava del Déu Infinit i Misericordiós. Ho vaig entendre immediatament: la meva vida ja no seria la que havia somiat, sinó la que Ell volia. No em va costar gens, perquè la joia de viure segons la Paraula era tan immensa! Com és possible que Ell s’hagués fixat en mi? Qui ho pot entendre?
------------------------------------------
.- Has tancat la porta de la cel·la i mira com n’és de diferent de la teva confortable cambra. Agenollat li dius a Jesús: “Que es faci en mi ...” Fa dues hores que has començat el noviciat.
.- Tenia els tiquets per sortir demà de vacances i em telefonen que ell està molt greu. Un infart. Sense ni un dubte ho cancel·lo tot. Restaré al seu costat. M’ha estimat i l’estimo... “Que es faci en mi...”
.- Quines ganes que tinc de plegar, però demà tinc la defensa del meu client d’ofici al jutjat i, pobre, tan sols confia en mi. Crec que és realment innocent. Com Maria: “Que es faci en mi...”
.- Estic pensant si li he de dir que l’acompanyo a casa amb el meu cotxe. Em resulta penós, perquè viu a Dosrius i és tard. Li ho dic. Fa cara de cansada i és una mica gran... “Et porto a casa, àvia...”
.- I tu, amic, amiga... ara que tens un nou impuls per renovar-te, per què no recordes aquesta frase de Maria en alguna de les situacions que vius i et planteges...? Serà un bon inici de l’advent, no creus?
