Quan sortíem de la classe em vas invitar a una cervesa. La veritat és que em va caure molt bé; i anàrem a aquell bar menut de la cantonada. M’encanta el lloc, sobretot perquè tenen cerveses ”Can Dalmases”, artesanes, cert, però bones de debò.
Mentre rèiem i bevíem, la cadena que sempre porto al coll em va sortir i vas mirar la creueta que em va regalar el meu padrí de confirmació. Em mires, i em dius: Tu ets creient? Sí, et dic, mentre segur que em poso una mica vermell.
Què dius? Ets creient...? Doncs jo també ho soc.
Resulta que avui, en molts ambients, això de creure no sols no està de moda sinó que pot comportar un cert desprestigi. Fàcilment et qualifiquen amb uns criteris generals, com si haguessis de tenir una manera de viure i sentir superada, antiga, condicionada a unes normes i lligada a la dependència d’una burocràcia ancestral i masclista. El creient se sent classificat. Hauria de donar tantes explicacions, fer tants matisos i distincions, que prefereix passar d’incògnit i que el deixin en pau. Però ara, en aquest bar, em sento content que tu també creguis. M’agradaria molt que m’expliquessis les raons de la teva fe, el que sents i vius. Si vols, ho podríem deixar per un altre dia... però, espera, si sense preguntar-te res, ja has començat a parlar...
... jo des de fa uns dos anys faig meditació. M’ajuda, em dona pau, serenitat i consciència de mi mateixa. Fins que un dia vaig començar a preguntar-me si en el meu silenci, a la meva buidor, hi estava sola o si hi era aquell que en diuen Déu. En el fons, el sol fet de fer-me la pregunta era ja una mena de desig que hi fos. I vaig ser trobada per Ell.
Què vols dir amb “vaig ser trobada per Ell”? Segurament vols dir que en el fons de la teva meditació vas descobrir que Ell hi era. No és això?
No, home, no. Ell —no sé com explicar-ho— va enretirar una mena de vel, com una cortina, i em va fer sentir que hi era i que hi havia estat sempre. És quelcom especial. Reso i sé que hi és. Medito i sé que hi és. Treballo, i hi és. Jo li dic Jesús. Segurament no m’explico bé; tu m’entens?
Sí, ho entenc, però tampoc sabria explicar-ho.
