El que ens comunica Pedro Salinas va més enllà, de la normal i bona amistat. També generalment va més enllà del que acostumem entendre per amor. És la plenitud de l’amor.
Tant pel que estima com pel que se sap viscut per l’altre és font d’alegria i felicitat. Em pregunto si ho visc, si la visc aquesta plenitud de relació... Visc la vida d’altri i/o altres ni que sigui parcialment? Em sento viscut per algú?
Des d’aquesta perspectiva potser podem comprendre una mica el que Déu participi en Jesús de la nostra condició humana. Quina alegria viure sabent-nos viscuts per Déu!
Important detall sobre aquesta qüestió: Com anem d’“ego”? Atenció si el nostre “ego” estima, o en quin grau s´estima.
