Durant la temporada de Pasqua podem pregar a partir d’algunes oracions de Pierre Teilhard, aquell jesuïta científic que tant va estimar l’univers, la natura i Nostre Senyor.
“Amb tots els éssers que m’envolten, em sento capturat per un Moviment superior que abraça els elements de l’Univers i els ordena en un ordre nou. Quan em va ser donat de poder veure cap a on tendien les brillants trajectòries de les belleses individuals i de les harmonies parcials, em vaig adonar que tot això venia a centrar-se en un sol punt, en una sola persona, la teva, Jesús.” (Le Milieu mystique, 1917)
Era una confidència d’una persona molt gran, que havia superat els 80. Estava asseguda en el sofà de casa seva i mirava la televisió. El programa que veia amb absoluta atenció es diu “Tot caminant per Catalunya”. Un grup d’excursionistes feia una ruta per la comarca de La Garrotxa. Un dia transparent, un dia de gran bellesa. El meu amic es gira, em mira amb gran joia i em diu: “Jo de jove també feia grans caminades pel nostre país. Ara ja no puc caminar com abans. Tot el que expliquen ho conec, hi he passat.” Silenci. I, emocionat, segueix: “Quin món més bell, quin ordre, quins sentiments em desperta, tanta harmonia i goig em porten cap a Déu. Ho miro amb la mirada de Jesús. En Ell tot hi és.”
Fem parades durant aquest temps de primavera. Sortim a contemplar el nostre món. Hi ha racons arreu, des d’una menuda flor a les visions immenses de les grans muntanyes, passant per la platja quan surt el sol. Deixem que el nostre cor es vagi asserenant, que hi entrin els colors, les formes, l’aire i la remor del vent o del mar, el cant dels ocells i aquella posta de sol que es reflecteix en els núvols. La Pasqua dona a tot un nou sentit. Tot està ordenat i pacificat per viure i reviure per sempre. Jesús ha triomfat sobre la mort i la seva Vida arrossegarà la nostra i la de l’univers. No vivim en l’absurd ni el nihilisme, sinó en la fe, l’esperança i l’amor. Mentrestant, gaudim de la bellesa real o dels records dels moments més sublims del nostre passat, i diem amb Teilhard: “Tot venia a centrar-se en una sola persona, Jesús”.
“Amb tots els éssers que m’envolten, em sento capturat per un Moviment superior que abraça els elements de l’Univers i els ordena en un ordre nou. Quan em va ser donat de poder veure cap a on tendien les brillants trajectòries de les belleses individuals i de les harmonies parcials, em vaig adonar que tot això venia a centrar-se en un sol punt, en una sola persona, la teva, Jesús.” (Le Milieu mystique, 1917)
Era una confidència d’una persona molt gran, que havia superat els 80. Estava asseguda en el sofà de casa seva i mirava la televisió. El programa que veia amb absoluta atenció es diu “Tot caminant per Catalunya”. Un grup d’excursionistes feia una ruta per la comarca de La Garrotxa. Un dia transparent, un dia de gran bellesa. El meu amic es gira, em mira amb gran joia i em diu: “Jo de jove també feia grans caminades pel nostre país. Ara ja no puc caminar com abans. Tot el que expliquen ho conec, hi he passat.” Silenci. I, emocionat, segueix: “Quin món més bell, quin ordre, quins sentiments em desperta, tanta harmonia i goig em porten cap a Déu. Ho miro amb la mirada de Jesús. En Ell tot hi és.”
Fem parades durant aquest temps de primavera. Sortim a contemplar el nostre món. Hi ha racons arreu, des d’una menuda flor a les visions immenses de les grans muntanyes, passant per la platja quan surt el sol. Deixem que el nostre cor es vagi asserenant, que hi entrin els colors, les formes, l’aire i la remor del vent o del mar, el cant dels ocells i aquella posta de sol que es reflecteix en els núvols. La Pasqua dona a tot un nou sentit. Tot està ordenat i pacificat per viure i reviure per sempre. Jesús ha triomfat sobre la mort i la seva Vida arrossegarà la nostra i la de l’univers. No vivim en l’absurd ni el nihilisme, sinó en la fe, l’esperança i l’amor. Mentrestant, gaudim de la bellesa real o dels records dels moments més sublims del nostre passat, i diem amb Teilhard: “Tot venia a centrar-se en una sola persona, Jesús”.
Jesús Renau sj