Hi ha gent que ens demana que preguem per ells. A vegades també sentim la necessitat de pregar pels altres, sense que ens ho hagin demanat.
Què volem significar amb aquesta expressió? No sap Déu prou bé el que tots plegats necessitem?
Anem per passos.
1.- A aquestes alçades ningú pensarà que Déu condiciona el seu ajut a que li demanem, doncs Ell sap més bé que ningú el que ens manca i com fer-ho perquè ens arribi el seu suport i gràcia.
2.- Pregar pels altres, o que els altres preguin per nosaltres, significa en primer lloc que els tenim presents o ens tenen presents en el nostre cor o en el seu cor. Aquesta presència virtual o intencional és força interessant. És una forma d’estimar.
3.- Quan l’amor es relaciona amb qui és AMOR agafa sens dubte el millor camí. Entra a la via directa. Es condiciona positivament. Es torna gratuït, cerca la millor possibilitat, es deixa guiar per la millor confiança.
4.- A Déu li plau molt que ens tinguem presents els uns als altres, sobretot en els moments complexos, a la duresa, la soledat o les situacions variades de la vida. Ell, que a tots estima, si veu que els altres són en nosaltres, com a Pare, es complau en aquesta solidaritat.
5.- També espera que siguem conseqüents, en el possible de la nostra limitació, amb aquella bona intenció de pregar i tenir presents als altres. Seria absurd pregar per a ells i no ajudar-los. Pitjor encara marginar-los. Si una comunitat, per exemple, pregués pels problemes dels immigrants i no fes res per a ells, aquella pregària fora falsa i mentidera.
6.- Pregar pels altres és una forma d’estimar en el secret, íntima, cordial, amagada. Quan els trobes, resulta que ja els has trobat abans en el fons de tu mateix. No els trobes, els retrobes.
Prega per mi, em dius.
I el que em vols dir és: si us plau em pots tenir present
No d’una forma freda i rutinària,
Sinó en el teu cor.
Mira si em pots estimar en el teu silenci,
O en la conversa amb el nostre Déu;
Perquè, saps, ho necessito.
Em fa falta el seu Amor, i el teu.
Vols, doncs, pregar per mi ?.
