“Ricardo, moltes gràcies per ser aquí al meu costat. Ja veus, estic viva i segurament d’aquí tres o quatre dies tornaré a casa. Ara podria ser morta, però encara no era la meva hora. Tornava de Cardedeu de casa la Julia, quan en un revolt veig que un cotxe ve a cap a mi, segurament perquè havia relliscat i anava d’una banda a l’altra. Era aquella tarda de la pluja. Jo em desvio i la moto cau a terra a pocs pams de la tanca de ferro. Si estic viva és per miracle. El cotxe es va estavellar contra un arbre i crec que va morir el conductor, un home ja gran. Estant a terra vaig perdre la consciència per un breu temps. Em desperto i no puc alçar-me, impossible. Comença el pànic... Ja ho veus, m’hauria pogut matar o quedar invàlida per a tota la vida, però no. Oi que m’entens? No, estic bé, em recupero ràpidament...”
(El Ricardo és un dels millors amics de la Mònica 03. És enginyer informàtic, i diuen que sempre ha estat enamorat d’ella. Avui ha anat a l’hospital a veure-la. Fa estona que l’escolta.)
“En uns moments et pot canviar la vida. Estic bé, ja ho veus, i una de les coses que faré ben aviat és recuperar la moto i tornar-hi. La moto ja forma part de mi. Veig que t’agrada aquesta decisió. No ens podem acovardir. Si segueixo en vida és per alguna raó, no creus? Com saps, aquest dies estic de recerca, des que vaig tornar de Bolívia.”
(El Ricardo, al cap d’una estona, quan la conversa ha anat perdent intensitat segurament pel cansament de la Mònica 03, s’acomiada i la deixa sola en aquella habitació d’hospital. La senyora de l’altre llit fa estona que ronca.)
La Mònica 03 pensa en el Ricardo. És guapo, intel·ligent, molt treballador, més aviat callat, molt educat i té un bon sou. Prou que es veu que li agrado. Però mai em casaria amb ell. Potser sí fer un viatge de vacances, però “per a tota la vida” ni pensar-hi!!
(Ara és ella la que comença a dormir i se sent bé. Sort que li controlen les visites. Quan la infermera entra es desperta i per uns instants té la impressió que és a Sant Ignasi de Moxos).
