PENSAMENTS DES DE L’AVIÓ

Fa ja unes tres hores que volem. M'ha tocat un seient al costat de la finestra i he estat mirant el mar, el pas dels núvols, la claror de ponent sempre en llum crepuscular sense que arribi mai la nit. De tant en tant, sobretot al començament, el comandant Gonzalves comenta algunes coses sobre el que tenim a sota, allà a baix, i altres detalls sobre un vol tranquil i sense pertorbacions.

          Els pares al Prat estaven una mica emocionats encara que ho dissimulaven. També la Neus i l'Enric i els companys de VOLPA. Quina gent! Pràcticament tots un dia van fer el que avui faig jo. Diuen que va marcar la seva vida, i que no sols és un record fonamental sinó que des de la tornada són com un lobby del tercer món. Des que vaig sortir d'aquella podrida empresa i vaig decidir canviar de vida, ells han sigut el millor que m'ha passat.

          El meu destí és una població del Departament deTrinidad a la Bolívia amazònica. Es diu "Moxos". He llegit molt sobre aquella zona, antiga reducció dels jesuïtes, un poble molt especial que manté hàbits i costums ancestrals. El Ferran i la Irene hi van estar dos anys i quan en parlen sembla que mai acabarien d'explicar les vivències, les anècdotes i sobretot la manera de ser de la gent. Estan encantats i m'han donat cartes i salutacions per a molta gent, concretament per a un grup de dones que de fet porten la parròquia.  

          ... Han passat dues hores. Sembla que tot segueix igual. La majoria de gent dorm. Per segona vegada ens han servit menjar. He recordat les paraules de Jesús "Jo sóc amb vosaltres cada dia fins a la fi dels temps". M'emociona Jesús. Aquí a dalt, entre el cel i el mar, en el més profund de mi, sé que hi ets. Amb quina discreció, amb quin silenci, amb quina complicitat i amor! Com és possible que jo hagi canviat tant? Em sento ara una dona feliç. Començo una aventura. M'han dit que he d'ajudar a ordenar els comptes d'aquella parròquia, que cercaven una comptable i una comercial capaç de generar recursos. Hi posaré tota l'ànima. A poc a poc. Simpatia, atenció a les tradicions, maneres i formes.

          Jesús, ets en mi. El meu cor s'estén a tot el món. Sé que cada dia beneiràs la meva vida. Voldria esdevenir útil. Fer un servei ben fet, molt millor que el que he fet fins ara. Com el mar que tinc a sota. Ample, blau, aparentment quiet. Així són avui els sentiments de felicitat. Estimo.  

(Jesús Renau sj)