Aquesta és una forma molt fàcil i senzilla de pregar. Té una llarga tradició i, amb variacions, la trobaríem a moltes de les tradicions i religions. Per altra banda intenta aprofundir el valor i les significacions que tenen les paraules; en el nostre cas aquelles que pertanyen a la Bíblia o a les pregàries vocals de les nostres comunitats.
Té un altre avantatge. Es pot fer arreu, a qualsevol lloc, sense cridar l’atenció. Molts cops pot anar acompanyat d’un cert caliu afectiu en la relació amb Déu. També, a casa o a una església.
Procés d’aquesta forma de pregar:
1.- Acte de fe en la presència de Déu en nosaltres.
2.- Recordar una oració vocal per exemple: Parenostre, Avemaria, un salm, el credo, les Benaurances...etc.
3.- Un cop determinada quina oració empraré li demano a l’Esperit que m’ajudi a aprofundir en cada una de les paraules o frases. Són com una llavor que pot florir i granar.
4.- Mentalment recordo la primera paraula o la primera frase. En el cas del Parenostre seria: Pare. Callo interiorment i la repeteixo tres o quatre cops.
5.- Deixo que la paraula Pare em parli. Reflexiono breument sobre el seu significat, la seva extensió, les conseqüències que té per a la meva vida i la dels altres...etc. Em deixo portar sobre el mot Pare.
6.- Després d’una estona prego a Déu a propòsit del que he pensat i sentit.
7.- Passo a la paraula següent: nostre... i faig el mateix.
8.- Quan acabo el temps dedicat a l’oració faig un breu resum del que he sentit, meditat, pregat o viscut. Si cal en prenc nota.
Advertiments:
1.- Les oracions i salms més coneguts i que fem servir tindran un sentit molt més profund si han passat pel sedàs d’aquesta oració de “paraula per paraula”. Evitarem les rutines i tindran tot el seu sentit.
2.- No es tracta de fer un estudi ni una anàlisi, es tracte de deixar que les paraules em parlin, elles ja van carregades de Vida.
3.- No ho dubtis, Fes-ne una prova. Segons la pregària o el salm serà més convenient fer-ho paraula per paraula o per frases.
