Mirada a Betània de camí cap a Jerusalem

1.- Ja fa dies que veig a Jesús preocupat. Dissimula, no hi ha dubte. Però darrerament ha parlat de la destrucció de Jerusalem i ha expressat altres coses una mica misterioses, que presagien mals que semblen a prop. Per molt messies que sigui és un home, i segurament es deu sentir una mica deprimit. Voldria mostrar-li quant l’estimem, i que a mi em va alliberar del desastre de la meva vida... Oh, aquell aroma de nard, que tant estimo, sí... SÍ, és només per a Ell, passi el que passi.

2.- Quan el Mestre està cansat sempre ve a veure els seus amics de Betània. Ell, que sempre mira pels altres i viu de cara als altres, en aquesta casa i en aquesta família hi troba descans. Algunes vegades m’ho ha dit. És realment humà i li agrada escoltar, intercanviar punts de vista. Maria calla i reflexiona amb certa emoció. És natural, la va treure del naufragi. Marta segueix la conversa, mentre ho prepara tot; no para mai, i no es perd res. Realment Betània és un lloc molt especial per a Jesús.

3.- No sé què hi fem aquí. Estem entretinguts i perdent el temps. Ja seria hora que Jesús es decidís a dirigir la revolta contra els romans i tota aquesta gent que hi col·labora ni que en els fons els odia a mort. Forçaré la situació, el col·locaré en el punt sense retorn. O és el Messies Alliberador... o que el matin!

4.- Maria, què portes a les mans? Ho endevino, et conec i sé molt bé com ets. Em volen assassinar legalment. Vaig a la mort com està escrit i a renovar-ho tot. Gràcies, Maria, segurament et criticaran. Recordo aquell dinar de la teva conversió. El dia de Llum i Vida de Pasqua et retornaré aquesta bona acció d’avui i aquest ungüent de nard; i t’enviaré amb els deixebles cap a Galilea.

QUÈ HE FET PER CRIST,
QUÈ FAIG PER CRIST,
I
QUÈ FARÉ PER ELL?
I ELL, QUÈ HA FET PER TOTS NOSALTRES?
 
Jesús Renau sj