Més enllà de la tècnica

¿Per què encara hi ha tanta gent convençuda que la crisi que estem patint es deu a problemes tecnoeconòmics? És una idea generalitzada, una interpretació interessada, un pensament que paralitza, un engany i una possible trampa.

Hi ha problemes tècnics en el món econòmic. Evident. Però la causa de la crisi va més enllà de la tècnica.

Més enllà de la tècnica hi ha l'ètica, hi ha la justícia, hi ha la moral, hi ha la persona humana i el seus drets. Més enllà de la tècnica hi han els valors del bé comú, la defensa i promoció de la llibertat. Més enllà de la tècnica hi ha la natura i els seus ritmes, i el dret i la dignitat i la democràcia i el cor humà. La tècnica en si mateixa és un bé, és una possibilitat de progrés, és un important ajut per viure millor. Però el fi és la persona, la comunitat, la societat, la humanitat sencera.

La tècnica pot ajudar a una vida millor, a salvar una vida, a sanar, a apropar-nos els uns als altres... o també a crear artefactes de mort, de tortura, de corrupció, de guanys injustos, fruit de profundes explotacions humanes i d'empobriment col·lectiu. El problema no és ella, el problema som els humans. Si el problema som nosaltres, la solució l'hem de trobar en nosaltres.
 
Per Ell tot ha vingut a l'existència, o res no ha vingut sense Ell. En Ell hi havia la vida, i la vida és la llum dels homes. (Evangeli de Joan 1,2-4).
 
La meditació d'aquest fragment del pròleg de l'evangeli de Joan no sols ens parla de que en la creació la Paraula de Déu, el Verb, que es va encarnar en Jesús, hi era present en el moment inicial en el que va esdevenir la realitat material i vital. Parla també que en tota realitat hi ha la presència de Jesucrist com una llum, un camí, una força i un destí de tot el que és, particularment l'ésser humà i la comunitat humana. Més enllà de la tècnica hi és Ell.

El Jesús de les Benaurances, del servei als pobres, als malalts, als explotats, als marginats i pecadors. El Jesús de la compassió, del perdó, del "tornem a començar" i de la renovació continuada. El Jesús del consol, dels mots del cor, de la mirada comprensiva. El Jesús de la justícia, de la humanització de la llei, de l'austeritat de vida, de la fraternitat i de la comunicació de béns. El Jesús del Regne de Déu, dels canvis radicals en favor d'una nova humanitat on la tècnica hi té una funció: humanitzar i no destruir, crear i no assolar, facilitar i no explotar, repartir i no acumular. Jesús de la vida, de la felicitat, de la comunió amb la natura, amb les persones, amb Ell i amb el Pare.

Segurament estem començant una nova possibilitat de canvi profund, que des de el cor de cadascú ha d'anar transformant aquesta societat tan decadent, militaritzada i esclavista. Ja notem la brisa  que serà vent de marinada, vent de l'Esperit, que tot ho renova: però no sense nosaltres, no sense tu, no sense jo, no sense els que ens envolten.

Jesús Renau sj.