Meditar la paraula o que la paraula et mediti

Hi ha gent per a qui la meditació d’un text bíblic, sense saber massa el perquè, es converteix en una mena de combat entre el que la ment vol fer i l’atac intens de distraccions. Aquella estona de meditació, a cops tan cercada enmig dels tràfecs del dia a dia, quan arriba, sembla més aviat una dura lluita que no un repòs.

Sempre tenim la possibilitat d’oferir un sacrifici al Senyor. Aleshores la meditació es converteix en quelcom sacrificat, que pot tenir el seu mèrit. Però la meditació és una altra cosa.

Hi ha un intent que ens pot semblar molt lògic. Més o menys es podria formular així: Em relaxo, miro de respirar harmònicament, silenci interior, llegeixo un fragment de La Paraula, i “medito”... què diu? en què es fonamenta? hi ha una relació amb la meva vida?... quin missatge? com l’actualitzo? etc., fins puc arribar a fer un propòsit, i fins una petició que tindrà relació amb el que he meditat.

Sens dubte aquesta forma de meditar ha ajudat a molta gent, i ocupa un espai important en la descoberta de la profunditat i la significació de molts textos del Nou i de l’Antic Testament. 

Oblida fàcilment, però, que la Bíblia és Paraula Viva. Anar cercant la vida que porta ja és interessant... i potser també ho és, i millor, deixar-nos empaitar per ella.

Quan en la lectura d’un text experimentes que una paraula, una frase, una expressió porta un cert contingut que d’alguna forma captiva la teva persona, però que no saps massa què és... aleshores no meditis... deixa que et mediti a tu.

Concretant: no et posis a reflexionar com ho faries en una dissertació filosòfica. Al contrari, ves repetint pausadament la paraula, la frase, l’expressió, deixant un breu espai de silenci, i obre’t a aquella moció que et provoca. Ella porta una força i una vitalitat que et vol arribar. Té un contingut que potser al final podràs expressar en paraules, però d’entrada vol habitar-te no com a resultat del teu pensament... sinó pel do de l’Esperit.

Hi ha unes medicines que es van dissolent a l’aigua del vas fins que l’omplen de la seva virtualitat. La Paraula vol anar-te configurant, no per les conclusions del teu cervell, sinó per la penetració vital i difusió de l’Esperit Sant. 

Jesús Renau sj