Encertada expressió d'un conegut director d'un diari. Sembla que és l'utopia de molts “importants” i trepadors d'avui. El màxim rendiment de cada euro amb el mínim de control democràtic, ni que aquest sigui indirecte, delegat, representatiu i subcontractat per representacions gairebé desconegudes. I després passa el que passa.
Doncs passa que a la Pepita, que després de fer els 32 anys, sempre en treballs eventuals, quan finalment tenia un lloc estable, l'han avisada que el dilluns no torni, i que tot serà “legal”, fins i tot si el tribunal de lo laboral li dóna la raó. És clar tindrà legalment uns calerets per a res. I és que l'empresa A que era la que manava a l'empresa B, que contractava personal eventual, no del tot per cert, però quasi, de l'empresa C; doncs, la A, ha tingut un forat de milions d'euros i ha dit prou a la B. La B ha dit ja està bé a la C. I la Pepita amb 150 treballadors més, la majoria noies, al carrer.
La Pepita avui ha estat plorant a la reunió del grup. Han comprat un pis a Rubí. Fa un any que es va casar. Tenia un lloc de treball estable, i un sou fix. Volien buscar un primer fill. No hi ha dret, no hi ha dret... anava dient... i tots callàvem. És el nostre sistema, és la vida, és el risc.... són una colla de lladres, pocavergonyes, que haurien d'anar tots a la presó. Però no hi aniran, car sembla que tot és “ legal”. I a mes, qui són, realment qui són els responsables? On viuen? Europeus o americans, japonesos o coreans? S'amaguen en “ societat anònima”. Ja ho diu el nom. Han quedat difuminats amb poc, o gairebé nul, control democràtic.
- Els Senyor ve a demanar comptes als caps del poble.
- Vosaltres heu devastat la meva vinya.
- Ompliu les vostres cases amb allò que heu robat als pobres.
- Amb quin dret tritureu al meu poble i esmicoleu als indefensos?
