Les pors de sempre

Ja han arribat les pors de sempre. Són prou conegudes. Algunes tan antigues com la teva infància. Altres van sortir a mig camí i altres poden ser recents. Les pateixes i potser mai les has afrontat cara a cara.

Les pors de sempre les tenim arrelades a la nostra història. Unes es van formar lentament, com poden ser determinats complexos, timideses, antipaties a determinades persones que ens semblen que no ens estimen o prescindeixen absolutament de nosaltres.  Són com les heures que s'arrapen al tronc d'un arbre.

Altres venen d'un fet determinat, com pot ser una desgràcia, un somni de terror, el fracàs o quan vas caure del pedestal que t'havies fet. Hi ha un dia i una hora que assenyala el començament d'una por. Des d'aquell moment que és amb tu com un paràsit.

Les pors ens molesten, no ens deixen ser nosaltres mateixos, ens fan perdre molt de temps, desdibuixen moltes alegries de la vida i poden durar i durar anys, sobre tot quan apareixen de tant en tant i marxen fins a la propera vegada.

Potser ja comença a ser hora de fixar-t'hi. Mira, si us plau, de definir-les, concretar-les. Que tinguin nom. De forma que quan siguin al nivell de la teva consciència et puguis dir a tu mateix: ah!, és la meva manca d'autoestima, és el temor a fer el ridícul, és la dependència del què diran, és la por a la gent desconeguda....

Si saps quines són més fàcilment podràs reaccionar i moure't per superar-les. Cal superar les pors, un dia i un altre, i mil cops, fins que es desfasin.

També tens una colla de pors de tipus religiós. Por a Déu, a allò que et pot demanar, por al més enllà, por a que no et vol perquè ets un mal deixeble, por al seguiment de Jesús, por a pecar contínuament .... Vinga, home, ja està bé!. No veus com et paralitza tanta por? .

Jesús quan es va mostrar als seus deixebles vivent i ressuscitat sempre els saludava: "sóc jo, no tingueu por". Prou que coneixia quin és el cor humà i les seves ombres obscures. Mirava de consolar, animar, estimular  i ajudar a créixer.

 

            Quines són les meves pors de sempre?

            Quin nom tenen ?

            Conec de què venen, les causes?

            Com reacciono davant d'elles?

            Estic decidit a lluitar-hi?

            Què em diu aquell: " Sóc jo, no tinguis por" ?

Saps, en la mesura que vagis desfent les teves pors de sempre, el teu interior s'anirà il·luminant, viuràs millor la realitat, potser et sentiràs una mica més feliç.... i estaràs en major sintonia amb el Jesús Vivent Definitiu.    

 

Jesús Renau sj