La vida de pregària és una part important de la nostra vida de fe, és a dir de la nostra relació amb el Senyor. La vida de pregària s’alimenta de la fe i alimenta la fe. Rep i dona. Quan és autèntica pregària de cap manera està separada de l’experiència personal de Déu i de l’experiència del món.
Tots els creients, i els que estan en procés vers la fe, tenen una història de la vida de pregària. A cops una llarga història, altres vegades és curta i possiblement nova. En el fons és una part important de la història d’amor que Déu va teixint en nosaltres.
És convenient tenir una certa memòria del procés de la pregària. Normalment hi ha de tot, temps de consol sensible i temps de sequedat sensible, èpoques en les que l’amor de Déu i als altres era patent i viu i èpoques de dubtes, de manca de fe i de buidor. Recordar la pròpia història de pregària ajuda a l’acció de gràcies, estimula l’acció i mou a l’esperança.
Tractant-se d’una relació cal tenir present les dues parts. La més important és la d’Ell. Tot creient ha rebut i rep molta gràcia per part de Déu, ja que en el fons la fe no és una conclusió filosòfica, sinó una seducció. Ell té una gran cura de la nostra persona. És delicat. Està atent. És l’únic Mestre. Amb el pas de temps vas descobrint com ha actuat amb tu, amb quin respecte, amb quina cautela, amb quina delicadesa i a cops potser amb quina força i amb quina vigoria. Tot plegat per tal d’afavorir-te en la dimensió més preuada, com és el cor profund de la persona.
Tota pregària té quelcom de normal i quelcom d’extraordinari. Pregar és tan normal com viure. Molts cops és la costa on van a parar totes les onades per retornar al mar immens de la vida. Pregar és extraordinari si te n’adones qui és Ell. Meravellós Déu aquest que ha dit que la seva delícia és estar amb els fills dels homes i dones. És notable, i més si penses que en Jesús s’ha fet tan assequible com ho és un ésser humà entre els humans.
Hi has pensat alguns vegada en la teva vida de pregària?
La veus relacionada amb la teva activitat, la forma d’estar en el món, el teu treball i les relacions de tota mena ?
Quines fases ha passat la pregària?, on ets ara?, quins símptomes sents del que el Senyor vol comunicar-te ?
Què et sembla si preguessis per donar-li gràcies?
