A la paret hi ha un dibuix de Jesús que et mira. Aquesta mirada t’arriba des de qualsevol racó de la cambra. Quan entres ja et mira. Si vas a la finestra o a l’extrem contrari, et mira. Sempre que el mires, et mira. El dibuixant suposo que tenia ja aquesta intenció. O potser havia llegit el que deia Santa Teresa sobre les imatges de Jesús: que en volia moltes en el convent. Les figures externes podien suggerir una realitat interna. El Senyor habita en nosaltres.
De la imatge externa a la interna. No és una estratègia sinó una realitat molt ben fonamentada. Creiem que Jesús va ressuscitar. Punt essencial i bàsic de la nostra fe, clau de volta decisiva. Si no va ressuscitar som els més estúpids i enganyats dels humans. Si va ressuscitar, doncs significa que Ell viu.
Jesús viu. Potser està mig adormit? Quiet, feliç, al marge de nosaltres? De cap manera. “Jo seré en vosaltres tots els dies fins a la fi dels temps”. Hi és. Tenim la seva paraula, la seva promesa, el seu Esperit. Habita en nosaltres. Ens porta i el portem. En el nostre interior, en el cor profund de la nostra persona Ell hi és, viu, estimant i movent-nos.
La imatge externa, la de la paret, ens ha suggerit una veritat profunda, capaç de trastocar la nostra manera de viure i d’estimar. Ens mira des de qualsevol situació. Hi havia una pregària dels nostres avis que començava així: “Ulls del bon Jesús, mireu-me”.
En la mirada de Jesús hi ha gravada la nostra imatge. Podem estar segurs que aquesta nostra imatge és molt millor que la que nosaltres tenim de nosaltres mateixos. Moltes vegades som durs amb nosaltres, no ens perdonem fàcilment, som més donats a tenir misericòrdia d’altres que de nosaltres mateixos. Ell, en canvi, porta la nostra imatge molt millorada, perquè ens coneix, sap com som i el seu amor veu les situacions en positiu, com passa a qui estima de debò.
Potser, doncs, que ens deixem mirar per Ell i que, alhora, participem de la seva manera de mirar. Tinguem una imatge interior dels altres una mica més amorosa i digna.
Jesús Renau sj.
De la imatge externa a la interna. No és una estratègia sinó una realitat molt ben fonamentada. Creiem que Jesús va ressuscitar. Punt essencial i bàsic de la nostra fe, clau de volta decisiva. Si no va ressuscitar som els més estúpids i enganyats dels humans. Si va ressuscitar, doncs significa que Ell viu.
Jesús viu. Potser està mig adormit? Quiet, feliç, al marge de nosaltres? De cap manera. “Jo seré en vosaltres tots els dies fins a la fi dels temps”. Hi és. Tenim la seva paraula, la seva promesa, el seu Esperit. Habita en nosaltres. Ens porta i el portem. En el nostre interior, en el cor profund de la nostra persona Ell hi és, viu, estimant i movent-nos.
La imatge externa, la de la paret, ens ha suggerit una veritat profunda, capaç de trastocar la nostra manera de viure i d’estimar. Ens mira des de qualsevol situació. Hi havia una pregària dels nostres avis que començava així: “Ulls del bon Jesús, mireu-me”.
En la mirada de Jesús hi ha gravada la nostra imatge. Podem estar segurs que aquesta nostra imatge és molt millor que la que nosaltres tenim de nosaltres mateixos. Moltes vegades som durs amb nosaltres, no ens perdonem fàcilment, som més donats a tenir misericòrdia d’altres que de nosaltres mateixos. Ell, en canvi, porta la nostra imatge molt millorada, perquè ens coneix, sap com som i el seu amor veu les situacions en positiu, com passa a qui estima de debò.
Potser, doncs, que ens deixem mirar per Ell i que, alhora, participem de la seva manera de mirar. Tinguem una imatge interior dels altres una mica més amorosa i digna.
Jesús Renau sj.
