Quan el Joan ha entrat a l’habitació de l’hospital l’avi està dormint; però tot seguit es desperta. L’avi té una sensibilitat especial pel seu net. Ja ha passat una setmana des de la conversa anterior, aquella del “ARA QUE POTS”.
Ja has esmorzat, avi ?
Si noi, ens el serveixen de bon matí. I tu?
També, abans de sortir de casa.
L’avi fa mala cara. Aquesta setmana li han fet moltes proves i encara no té cap resultat. El Joan sap que no ha millorat . Però per res del món voldria que l’avi notés la seva preocupació.
Què. Com ha anat aquesta setmana?
El que em vas dir, aquell ARA QUE POTS m’ha fet pensar una mica.; sobre tot els primers dies. Després entre una cosa i una altra el meu cap ha donat tantes voltes i tenia tantes coses a fer que ARA QUE POTS ha anat sucumbint a la pressió ambiental.
Què pensaves, Joan?
Em preguntava què és el que vull a la vida.
Aquesta és la pregunta que es feia el Joan fins el dimecres; després els ritmes normals van sepultar la pregunta, però segueix ben viva. És una pregunta de totes les edats. Val per a un noi de 14, un jove de 20, una persona que ha començat la trentena, pels que són a la meitat de la vida, 40,50,60.... i també pels jubilats, els grans, els més grans i els que són ja definitivament grans.
Potser que ens preguntem QUÈ ÉS EL QUE REALMENT VULL? La nostra llibertat és condicionada, però no encadenada. Tenim uns marges en els quals la llibertat pot. Marges extens i marges intens. Segurament aquest últims són els més fonamentals.
Avi, el que no vull és ser fals, hipòcrita, mal amic, centrar-me tan sols en mi, viure arrossegant-me, resultar pesat i no vull fer mal a ningú. Aquestes són les coses que pensava fins el dimecres. Després em va envair una gran sensació agradable, no sé una pau especial. I ara què hi penso... me n’adono... sí me n’adono que VULL SER ÚTIL, VULL SER JUST, VULL SER CONSTRUCTIU, SI VULL ESTIMAR. Aquesta és la paraula suprema.
L’avi el mira fixament . Dels seus ulls, ja una mica miops en surt una gran mirada de simpatia. Encara parlen una llarga estona del Barça, i moltes altres coses....
Adéu, Joan, oi que tornaràs el proper diumenge ?
I tant, avi, aquí descobreixo moltes coses....
Jesús Renau sj.
