( Tercera setmana de quaresma)
Sí, fora els traficants del Temple. Vinga agafeu les coses i foteu al camp. Lluny, ben lluny, no torneu, ja trobareu mercats millors, deixeu-nos en pau. Prou de traficar amb els Temples. Prou de traficar amb les persones, autèntics sagraris de Déu.
Des de Jesús hi ha un canvi de Temple. Cau aquell fantàstic, immens, amb zones restringides: gentils, dones, homes, sacerdots i levites i el gran sacerdot. Arreu amb bons negocis. Aquell Temple ja no hi és. Tenia a Déu acorralat, així pensaven els guardians i negociants que vivien del temple. Des de Jesús aquell Temple ha passat a la història. Va fer la seva funció certament. També el van saber explotar. Però en el moment de morir Jesús es va esquinçar i es va acabar. Déu se’n va anar.
El Temple és ara tota persona, sense excepció. En tota persona habita Déu, és l’Hoste, l’Amic, l’Amor. Fora, doncs, els traficants del temple !!.
Traficants que venen tota mena de productes. Uns porten data de caducitat, altres ni això, però són caducs. Trafiquen amb els valors, amb l’ètica, amb l’ús i l’abús de les persones, amb els diners de la justícia, amb la rectitud, amb els drets humans, amb la pau, amb les necessitats elementals, amb els cossos i les ments, amb el passat, el present i el futur, amb la bona fe i l’angoixa. Tenen importants mitjans de persuasió. En saben molt de traficar. Abans han traficat amb ells i van aprendre la lliçó.
Sobretot ben lluny, els que trafiquen amb els nens. Nens que tenen gana i sobra menjar. Nens explotats per a la prostitució i sobren diners. Nens malalts de SIDA i sobren medicaments. Nens a qui ningú els ha parlat de Déu i sobren ídols. Ja n’hi ha prou de traficar amb els nens; no us sembla?.
Potser jo, que amb tanta força dono la raó a Jesús, quan va treure als mercaders del Temple, potser jo també d’una forma o altra trafico amb persones. Per què no m’ho plantejo.
Trec profit d’algú?. Exploto a algú?. Imposo els meus punts de vista per força o per diners? Respecto profundament als altres?
Avui voldria, Senyor, treure del meu cor l’esperit de traficant de persones, que són el teu Temple. Voldria convertir-me de debò en un ésser humà profundament respectuós, acollidor, amable, just i simpàtic, que en la relació amb els altres t’adorés amb els fets de vida. Adorar-te arreu en esperit i veritat.
