Fins que no es va esgotar la cervesa no va començar la comunicació que desitjaven. El soroll ambiental era eixordador i la televisió, comentant les incidències del la passarel·la Cibeles, no feia més que embolicar la troca.
Però quan ja no quedava ni gota de cervesa és quan em vas preguntar: “siguem realistes, a tu, Déu, que et dóna?”.
Vaig començar a mirar l’ampolla, l’etiqueta, a donar-li voltes amb la mà, mentre consultava el meu esperit. Com podia explicar el que Déu em dóna?. No volia dir ni una frase maca, ni que pensessis que em sento superior, perquè no és veritat, ni menys identificar-me en qualsevol dels partits que es mouen en les nostres comunitats cristianes.
“Em permets que et contesti per correu electrònic aquesta nit?. Ara estic espès. Potser la cervesa m’ha ofuscat la ment.”
“Home, i tant, com si no vols contestar. Potser és una pregunta fora de to?. Com si tu em preguntessis que em dóna a mi la meva mare. Doncs, no ho sé, molt, sí, molt, i res.”
Aquell vespre em vaig estar una bona estona a l’habitació d’estudi, on hi tenim els llibres, els apunts de la carrera i tot el que hem anat acumulant des del casament. Com feia abans, quan era més jove, cerco la Bíblia. “Massa pols, porta aquesta Bíblia “, penso. I seguint un costum que alguns diuen que va bé, l’obro per qualsevol plana. Potser hi trobi la resposta.
“Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d’encoratjament, de consol en l’amor, de comunió en l’Esperit, d’afecte entranyable i compassiu, us demano que feu complert el meu goig... “. ( Carta al Filipencs 2,1-2 )
Déu em dóna en Crist:
Encoratjament.
Consol en l’amor.
Comunió en l’Esperit.
Afecte entranyable i compassiu.
Cada expressió d’aquestes va entrar fondament en el meu interior, i li anava trobant un sentit nou: encoratjament, consol en l’amor, comunió en l’Esperit i afecte entranyable i compassiu.
El que no sabia és com comunicar-ho en un e-mail . Només vaig dir:
“Voldria explicar-t’ho a poc a poc. El proper divendres, prenem una nova cervesa, i abans d’esgotar-la , espero respondre a la teva pregunta “.
