El comiat
Et voldria d’entrada fer una pregunta molt directa: has viscut un comiat definitiu? Com la marxa d’un amic que saps que difícilment tornarà, o la darrera mirada d’una persona que estimes i és ja molt a prop de morir, o aquella porta que es tanca definitivament, i potser amb mal rotllo, quan heu desfet la parella que semblava eterna?.
( Nota: si ets a la feina o tens molta presa, millor que et paris aquí i deixis la proposta de pregària per un moment més tranquil )
Recorda, si us plau, què senties en aquells moments? Què notaves en els ulls i en el cor de l’altra persona, que marxava? Oh, no em diguis que no te’n recordes!. Tots els humans hem passat per experiències semblants.
Deixem, per ara, un comiat trencador. Anem a un comiat entre amics o parents que s’estimen.
Es fa un silenci intens. Tens l’altre davant. Les maletes a terra. Us mireu. Un impuls profund a tots dos, que porta a una abraçada amb una força total. “No voldria que marxessis”. Cau un temps inexorable i us arrenquen la presència. Mai més possiblement serà com ara, física, tangible, quasi de fusió. Saps, però, que restarà per molts anys la presència de l’altre, la memòria viva, intencional.
( Ara estàs a punt de llegir la Paraula. Una breu parada, mirada al teu interior. Ell habita en tu. Escolta a poc a poc: “Mentre sopaven Jesús prengué pa, el partí i tot donant-lo als deixebles digué: Preneu, mengeu-ne; això és el meu cos. Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, i els la donà tot dient: Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança vessada per tothom en remissió dels pecats” ( Mateu 26,27-28 ).
Genial, Jesús !.
Va trobar la forma de quedar-se tot marxant. En el moment del comiat va imaginar i crear la comunió més íntima i fonda que es pugui pensar. Com aliment, com a viàtic pel pelegrinatge de la vida i com a fusió d’amor entre Ell i cadascú del seus deixebles.
Genial, Jesús !
Quan a les presons entraven d’amagat per portar el viàtic a aquells condemnats a morir a l’amfiteatre, quan moria el pare i li portaven la comunió que rebia amb les mans juntes i l’ajudaven a passar per la boca amb una mica d’aigua, quan aquell que es trobava absolutament sol va entrar a aquella eucaristia i el visitaves de cor a cor.
Genial, Jesús. Moltes gràcies!
