1.- Quina pregunta! No sabria respondre. És clar, depèn del que entenguis per felicitat. Però així, en general, no soc gaire feliç. He viscut moments i situacions de felicitat, d’eufòria i alegria... però així en conjunt et diria que la vida no m’ha anat malament i soc feliç a mitges. I per acabar la resposta diria que vull ser feliç, això sí, voldria ser feliç, però em falta molt per ser feliç en plenitud. Ara soc jo el qui et pregunta: I tu, ets feliç?
2.- Em passa el mateix que a tu. Tinc dies de tot. Depèn de moltes coses: la feina, les relacions familiars, el treball, la situació del país, les notícies, fins i tot els resultats dels esports... Però en el més profund de mi, hi ha com un espai serè, fonamental, bàsic, que potser sí que el podria definir com a camí de felicitat.
3.- Vaig sentir-me feliç en una època de la meva vida. Em sentia forta, acceptada per algunes amigues, valorada en el treball i era molt creient. Parlava amb Déu amb freqüència i hi havia una església en el meu barri que, quan hi anava cap al vespre i començava a pregar el parenostre, no podia retenir les llàgrimes. En tinc un record preciós. Tan sols un record. Les coses es van anar complicant, o vaig anar perdent aquell equilibri interior. La vida va ser molt exigent i vaig experimentar el dolor de la infidelitat. Ara no soc feliç. Vaig tirant. Tinc un bell record d’aquell temps i una petita llum de que tard o d’hora pot tornar d’una manera inesperada.
4.- Per respondre la pregunta, m’agradaria que em diguessis la teva opinió sobre què significa la paraula felicitat. Et quedes callat i pensatiu. M’agrada que tu tampoc ho tinguis clar i no em surtis amb una definició de diccionari. Em mires i estàs a punt de parlar... Jo crec que el que en diem felicitat és fruit de les relacions d’amor. Ets feliç quan experimentes que t’estimen de debò, quan entens que Déu t’estima, que hi ha persones –moltes, algunes, poques, una– que no sols tenen un sentiment d’estimació cap a tu sinó que mai et fallaran, que el seu amor és fidel, segur, a tota prova. I jo sento i experimento el mateix envers elles.
5.- No sé definir la felicitat, però el que Jesucrist diu, comunica i demana és la font i la joia de la meva vida. Em porta als altres, a oblidar-me de mi i a mirar la vida per donar-la per les causes justes de la humanitat des del meu racó i les meves possibilitats i limitacions.
6.- I tu, què opines? Què és la felicitat, la que vius o voldries viure?
