Evangeli de Lluc 10, 21.
En aquell mateix moment, Jesús, ple de l’entusiasme del l'Esperit Sant, digué:
--T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.
Aquest matí al campus, entre classe i classe, estaves amb un grup de gent de la Facultat i han començat a criticar l’església, que si ja està bé, que si com és possible que algú encara hi cregui... etc. Tu callaves, però per dintre t’anava entrant un sentiment de frustració. Tu coneixes la teva parròquia, els amics del grup, has fet voluntariat i vas anar a la Pasqua jove, i saps com viu el mossèn que t’acompanya espiritualment.... Vinga, home, aquests que saben!
Has preferit marxar del grup i ja al bar has experimentat que et senties molt sol.
Però ara al vespre, quan a casa tothom dorm agafes l’evangeli, l’obres i et surt el text que hi ha més a amunt “Jesús ple d’entusiasme de L’Esperit Sant”. Et sents profundament emocionat/da.
Entusiasme pels milers de missioners i missioneres que arreu del món viuen entregats a la gent en cos i ànima: consolant, sanant, ajudant, treballant, pregant... donant la vida. Gairebé mai se’n parla; però Jesús sent entusiasme per ells i elles.
Entusiasme pels milers de joves que cerquen els camins de l’esperit, que es decideixen cada dia a millorar una mica més el nostre món, que van a Taizé, fan el camí de Santiago, són voluntaris, es reuneixen per revisar la seva vida, organitzen debats, ajuden a casa, estimen a la gent gran, es preparen per fer política en clau de servei, van a les presons .... Quasi mai se’n parla; però Jesús sent entusiasme per ells i elles.
Entusiasme per tantes parelles que es són fidels, que han arribat a ser amics de l’ànima, que confronten els seus punts de vista, que s’han dit un sí per sempre i el volen guanyar dia a dia, que la seva llar va esdevenint com una església domèstica. Lluiten, s’estimen, es perdonen, esperen. Quasi mai se’n parla; però Jesús sent entusiasme per ells i elles.
Entusiasme per tants i tantes religiosos i religioses, que han anat donant la pròpia vida sense fer gaire soroll, cada matí pregant en el silenci de la seva habitació, la seva cel·la o l’oratori comunitari... en hospitals, casals, escoles, monestirs, organitzacions d’ajuda de tota mena. Entre elles i ells també n’hi ha de joves, que si ho consideren des de la sociologia poden ser als darrers, i a pesar de xifres i presagis, tiren endavant, confiats... són gent molt especial. Quasi mai se’n parla però Jesús sent entusiasme per ells i elles.
Entusiasme per tanta gent compromesa en els moviments socials, en els voluntariats; per tants mossens dedicats de ple a les comunitats, per periodistes, advocats, metges... per la gent de les ONGs, per gent de la neteja, per empleats i funcionaris, per professors, per avis i avies, per gent que té cura dels altres, pels que preguen cada dia... etc. ...etc. Milers i milers. Quasi mai se’n parla; però Jesús sent entusiasme per ells i elles.
No ho dubtis, Jesús, sent entusiasme també per tu.
Jesús Renau sj
