Preguntaren al foll per quins
senyals era conegut el seu amat.
Respongué i va dir que per
misericòrdia, per pietat i perquè
la seva voluntat resta essencialment
sense cap canvi.
(Ramon Llull. Llibre d'amic i amat, vers 161)
Meditació
Sobre Jesús es va crear una gran expectativa. Un dia en mig de la multitud uns entesos de les lleis i del que està bé o malament, li van demanar que fes un gran senyal en el cel, un fet clar, immens, definitiu, que mostrés que Ell era l’esperat, l’alliberador definitiu, la veritat absoluta.
De moltes maneres ens passa una cosa semblant. Volem signes portentosos, demostracions en les quals tot s’evidenciï, èxits decisius... Com ens enlluernen, aquests focs artificials de la raó. Precisió, exactitud, contundència! Potser ja no ens caldria cercar més, ni dubtar. Quina desgràcia, però, la persona que no cerca, ni dubta, que ho sap tot i pensa que la seva llum és la Llum.
No esperem senyals espectaculars. Tres són els signes de Déu: la misericòrdia, la pietat i una voluntat sense canvi.
La persona que ha anat treballant el seu cor en el camí de la misericòrdia va essent un signe de Déu. Potser aquesta persona no se n'adona, potser sí que ho ha llegit en els evangelis quan Jesús parla dels valors i els contravalors de com Ell jutja les persones, potser en dubta, però en la mida que el seu cor és misericordiós va mostrant un senyal de l’Amat. Com pot l’Amat no ser misericordiós si és Amor?
La pietat que es mostra de tantes maneres i estils diferents com tants i tants són les dones i els homes, però que es concreta en humilitat, relació, escolta atenta, pregària, celebració, respecte i aquella actitud del savi que ni sap que ho és... Aquesta pietat secreta, popular, sense cap pretensió de ser la millor... aquesta és signe de l’Amat. Com no pot ser pietat el que ha mort en la creu perdonant els botxins i donant la seva vida, tota?
La seva voluntat resta essencialment sense cap canvi”. Expressió fonda i bella de Ramon Llull sobre l’Amat. És que l’Amat pot deixar d’estimar? No. El seu amor és indefugible, essencial. Signe de Déu són aquests amors universals, creixents en la vida.
senyals era conegut el seu amat.
Respongué i va dir que per
misericòrdia, per pietat i perquè
la seva voluntat resta essencialment
sense cap canvi.
(Ramon Llull. Llibre d'amic i amat, vers 161)
Meditació
Sobre Jesús es va crear una gran expectativa. Un dia en mig de la multitud uns entesos de les lleis i del que està bé o malament, li van demanar que fes un gran senyal en el cel, un fet clar, immens, definitiu, que mostrés que Ell era l’esperat, l’alliberador definitiu, la veritat absoluta.
De moltes maneres ens passa una cosa semblant. Volem signes portentosos, demostracions en les quals tot s’evidenciï, èxits decisius... Com ens enlluernen, aquests focs artificials de la raó. Precisió, exactitud, contundència! Potser ja no ens caldria cercar més, ni dubtar. Quina desgràcia, però, la persona que no cerca, ni dubta, que ho sap tot i pensa que la seva llum és la Llum.
No esperem senyals espectaculars. Tres són els signes de Déu: la misericòrdia, la pietat i una voluntat sense canvi.
La persona que ha anat treballant el seu cor en el camí de la misericòrdia va essent un signe de Déu. Potser aquesta persona no se n'adona, potser sí que ho ha llegit en els evangelis quan Jesús parla dels valors i els contravalors de com Ell jutja les persones, potser en dubta, però en la mida que el seu cor és misericordiós va mostrant un senyal de l’Amat. Com pot l’Amat no ser misericordiós si és Amor?
La pietat que es mostra de tantes maneres i estils diferents com tants i tants són les dones i els homes, però que es concreta en humilitat, relació, escolta atenta, pregària, celebració, respecte i aquella actitud del savi que ni sap que ho és... Aquesta pietat secreta, popular, sense cap pretensió de ser la millor... aquesta és signe de l’Amat. Com no pot ser pietat el que ha mort en la creu perdonant els botxins i donant la seva vida, tota?
La seva voluntat resta essencialment sense cap canvi”. Expressió fonda i bella de Ramon Llull sobre l’Amat. És que l’Amat pot deixar d’estimar? No. El seu amor és indefugible, essencial. Signe de Déu són aquests amors universals, creixents en la vida.
Jesús Renau sj.
