El vell monjo va entrar a la seva cel·la. Estava molt afectat. Els ulls plorosos. Com cada any abans de la Setmana Santa i la Pasqua saltava la notícia que omplia els diaris. El Còdex de Vinci, L’evangeli de Judes... i ara la sospita de que han trobat un sepulcre amb les restes de Jesús, de la Magdalena, d’un fill dels dos, de Maria, la Mare, i fins de Mateu. Un reportatge que dóna la volta al món.
El vell monjo mira les parets blanques de la seva cel·la, despullades d’ornaments, i centra el seu esguard en el Santcrist que presideix l’estança. Un llit dur, la taula, una cadira, la Bíblia, dos llibres i aquella finestra amb els geranis vermells, com el foc del seu cor.
Aquesta va ser la seva pregària: Oh, Jesús, Bon Senyor, no t’ho mereixes.
Li va semblar que Ell des de la Creu se’l mirava amb simpatia. El seu cor a poc a poc s’anava asserenant. Potser no hi havia cap malícia, potser era un producte del déu diner, potser com tantes coses al cap de poc temps haurà deixat de ser novetat i discussió i tot més o menys seguirà segons les opcions de cadascú ... potser.. sí, ben cert, però el vell monjo encara deia molt més baix que abans: “Oh, Jesús, Bon Senyor, no t’ho mereixes” .
I va ser en aquell moment que li va semblar que des de la creu estant el Crist li deia: “No et preocupis per mi. Què poc en sabeu tots plegats del que va passar!! Però, fill meu, plora per tots els explotats d’aquesta terra, pels que avui moren de fam, per tantes i tan cruels guerres.. plora per ells, plora per elles, plora si us plau pels nens soldats, per les dones maltractades, pels meus fills i filles que no poden viure per causa d’una estructures que tenen el benefici com a déu omnipotent, el déu or, a costa de tanta sang, de tanta llàgrima, innocent ... i , si us plau, actua, actua, actua...”
El vell monjo ja és molt gran. Està jubilat de quasi tot. Té un cor immens, però li resta poca vitalitat.
I tu, lector que medites, que potser ets jove i ple de forces, que potser ets adult i et pot revelar-te encara la indignació i l’opressió.....SI US PLAU, ACTUA, ACTUA, ACTUA. Lluitem per la justícia, lluitem per la fe i la justícia. No defallim.
