El que sento és molt més gran que les paraules que canto. Els mots resten curts, petits; el sentiment és immens. Tot ve del més profund de mi, de l’esperit.
Sóc habitada. Em sento beneïda, cridada. Viu en mi la Vida. I, oh meravella! Jo li dono vida a la Vida.
Ho celebro. Celebro Déu. És festa, és goig, és plenitud de filla i de mare. Un Déu tot Ell obert per salvar-nos, per salvar-me. Em miro i em dic: Es magnífic, és immens, és encara més que gran el que em passa.
Ell ha mirat la meva petitesa i ha determinat que la salvació, l’alliberació, ara sigui a les meves entranyes. Canto, sí, canto a Déu, al nostre Déu, al meu Déu.
---------------------------------------------
Sóc habitada. Em sento beneïda, cridada. Viu en mi la Vida. I, oh meravella! Jo li dono vida a la Vida.
Ho celebro. Celebro Déu. És festa, és goig, és plenitud de filla i de mare. Un Déu tot Ell obert per salvar-nos, per salvar-me. Em miro i em dic: Es magnífic, és immens, és encara més que gran el que em passa.
Ell ha mirat la meva petitesa i ha determinat que la salvació, l’alliberació, ara sigui a les meves entranyes. Canto, sí, canto a Déu, al nostre Déu, al meu Déu.
.- Manquen poques setmanes i saps? En el metro ja m’han deixat seure. Es nota molt la meva panxa. Ara no tinc cap dolor, sí que em sento pesada. De vegades sóc tan feliç. Tot es va fent sense cap ordre meva. És magnífic.
.- Ens va venir a visitar aquell amic de qui t’he parlat moltes vegades. Com sempre, estava animat. Ens va explicar moltes coses de la feina, de la seva família i del bàsquet del seus fills. Abans d’anar-se’n es mira la Irene i li diu: “És magnífic el que t’està passant. Nen o nena?” “És igual”, diu ella.
.- A l’hospital hi ha una infermera que té cura especial dels pares que esperen els resultats de les proves que fan als infants. Va seure al nostre costat i va començar a explicar-nos històries reals viscudes semblants a la nostra. En aquells moments va entrar una dona africana i saps què? Es veu que la coneixia i li va parlar en la seva llengua.
.- Ara que estic sol recordo la meva mare, i com m’haguera agradat dir-li que l’estimava, i també que em disculpés les meves exigències de jove, però no vaig poder fer-ho. Era la meva mare, te n’adones? La que em va portar al món!
.- Com Maria va visitar Elisabet, per què no penses que durant aquestes setmanes d’advent hi ha persones que estarien molt contentes si tu les visitessis? “Quan et va bé que vingui?” “Passava per aquí i he pensat pujar a saludar-te; dit i fet”.
.- Cada cop falta menys per Nadal... Serà com el de sempre o hi haurà novetat en el teu cor?
.- Ens va venir a visitar aquell amic de qui t’he parlat moltes vegades. Com sempre, estava animat. Ens va explicar moltes coses de la feina, de la seva família i del bàsquet del seus fills. Abans d’anar-se’n es mira la Irene i li diu: “És magnífic el que t’està passant. Nen o nena?” “És igual”, diu ella.
.- A l’hospital hi ha una infermera que té cura especial dels pares que esperen els resultats de les proves que fan als infants. Va seure al nostre costat i va començar a explicar-nos històries reals viscudes semblants a la nostra. En aquells moments va entrar una dona africana i saps què? Es veu que la coneixia i li va parlar en la seva llengua.
.- Ara que estic sol recordo la meva mare, i com m’haguera agradat dir-li que l’estimava, i també que em disculpés les meves exigències de jove, però no vaig poder fer-ho. Era la meva mare, te n’adones? La que em va portar al món!
.- Com Maria va visitar Elisabet, per què no penses que durant aquestes setmanes d’advent hi ha persones que estarien molt contentes si tu les visitessis? “Quan et va bé que vingui?” “Passava per aquí i he pensat pujar a saludar-te; dit i fet”.
.- Cada cop falta menys per Nadal... Serà com el de sempre o hi haurà novetat en el teu cor?
