Hola, bon dia!
Tal com vàrem quedar l’altre dia al final de la breu conversa a la Rambla de Catalunya, t’envio el correu per explicar-te més detalladament les meves dificultats amb la fe cristiana. Tinc 22 anys, faig tercer d’econòmiques i dues tardes treballo en un despatx de relacions internacionals.
Com et deia —i per cert t’agraeixo la teva escolta— religiosament estic fet un bon garbuix. L’ambient general en el qual em moc és més aviat hostil a l’Església, en gran part, penso que per ignorància. Es desconeix i es critica quan els mitjans tracten alguns temes. Crec que se’n parla poc de la nostra religió i moltes vegades amb ironia. Generalment jo callo i després hi penso; però moltes vegades no me’n surto.
Alguna vegada encara vaig a missa però hi ha moltes expressions i ritus que no entenc. I mira que vaig anar a un col·legi confessional i, com bé saps, els meus pares són creients i practicants.
Com els pot sonar als meus amics frases com “Anyell de Déu que traieu el pecat del món”? Fins i tot una amiga meva que fa biològiques un dia em va dir que quan era petita alguna vegada havia entrat a una església i s’espantava del Crist crucificat sagnant terriblement que hi havia quasi a la porta. I deia: “L’haurien de treure ni que fos per bon màrqueting.”
Anant més a fons, tinc seriosos dubtes sobre el càstig etern que anomeneu infern, el purgatori, que Jesús és Déu, que a la missa es faci present a la consagració, que et perdonin les malifetes quan et vas a confessar —que fa anys que ja no hi vaig— i moltes més coses que dieu que les sabeu per la fe, sense cap mena de demostració lògica. Em sembla poc raonable i, fins i tot, poc seriós en el nostre món actual. De creure, crec en Déu. Així de manera general, ja que és l’explicació més raonable sobre la realitat.
Espero la teva resposta i després ens podem trobar per comentar-ho. Tinc ganes de veure’t i xerrar sobre tot això, que jo de petit m’ho creia i et diria que ho vivia, en gran part gràcies als pares. Ara necessito proves més concretes per gaudir d’aquella pau i alegria que em sembla que estic perdent. Moltes gràcies per la teva disponibilitat i fins aviat.
Una abraçada,
Marc
