Breu fragment del Cant Espiritual de Sant Joan de la Creu
¡Oh bosques y espesuras,
plantadas por la mano del amado!
¡Oh prado de verduras,
de flores esmaltado,
decid si por vosotros ha pasado!
Aquesta és la pregunta que aquell matí et feia al costat de la “font dels ocells perduts”. Em podries dir, si us plau, si Ell ha passat per la teva vida? És clar que era un dia especial i també ho va ser la resposta. Cap mot, tan sols els sentiments del fons de l’ànima que van aflorar als teus ulls. Deien: i tant que ha passat, en els boscos, en els arbres, en els prats i les flors... i tant... i també a la meva vida!
Quina cosa. L’altre dia mentre esperàvem que arribés el bus, després de la llarga conversa, ja quasi en el silenci definitiu, també em vas dir: i tant que ha passat, Ell, ni en dubto, penses que seria aquí si enmig de la malaltia no hagués passat Jesús?
Recordes? Et vas treure la bata blanca i tot posant-te l’americana s’apropà aquella noia del laboratori i et digué directament: quan em vas fer la pregunta no vaig saber què respondre, però després ho vaig estar pensant... i la veritat... Déu ha passat per la meva vida, ara no en puc dubtar.
Em deia aquell vell professor, quan el vaig visitar a casa seva, i em va convidar a prendre un cafè: La meva vida ja és bastant llarga i he vist de tot, i una cosa és clara i evident per a mi, que no puc demostrar matemàticament, però si des del cor... Déu acompanya a la gent. Molts ho noten, alguns no se n'assabenten, altres li donen un nom diferent... però passa, i s’hi queda.
I tu, que reflexiones o pregues ara, per uns instants o una bona estona... què ens dius: Jesús, l’has vist? Ha passat per la teva vida?
Jesús Renau sj.
Evangeli de Joan 1, 44-46
Llavors Felip, que era de Betsaida, el poble d'Andreu i de Pere, va trobar Natanael i li digué:
--Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.
Natanael li replicà:
--De Natzaret en pot sortir res de bo?
Felip li diu:
--Vine i ho veuràs.
