De forma semblant a com guardem les cartes i els escrits de les persones estimades, ens cal guardar també, el que anem vivint en la relació amb Déu i de Déu. Ens oblidem tan fàcilment dels moments de fe, dels sentiments de proximitat, de les llums!.
És recomanable de tenir un diari d’oració. Anem a concretar-ho per tal de que sigui pràctic i ajudi.
1.- Val la pena adquirir un llibre en blanc o un quadern especial, que ens agradi per la forma, el tipus de paper i el bon tacte.
2.- És absolutament personal. Per a confidències interiors. Llibertat total i secreta. No es tracta d’estar al servei d’ell, sinó ell al nostre servei. Es a dir una mediació per unir-nos més a Déu.
3.- Pot servir per a preparar una estona de meditació, prendre punts i notes per a dur a la pregària. Pot servir per a pregar per escrit en temps de moltes distraccions i sequeres. Pot servir per prendre nota de com ha anat l’oració. Pot servir pel que vulguis menys per fer-ne una servitud teva.
4.- Sempre som en procés. El diari d’oració ajuda a la “memòria històrica” de la nostra relació amb Déu. És com una micro-bíblia personal en la qual consten les mútues relacions, les fidelitats i tot el que es relaciona amb el fons de nosaltres.
5.- Un dia de recés, uns exercicis, una temporada especial, el que no pots expressar sinó en forma poètica, un dibuix, una cita, una cançó, fins una flor dissecada... què sé jo, tot val si té un significat personal.
6.- Pot tenir èpoques molt plenes i grans parèntesis en els quals no s’escriu res. També ells diuen quelcom. No hi ha cap altre deure de ser un ajut i mantenir el record de tant bé rebut.
7.- Sí, és clar que sí, pot ser electrònic.