Quan reps un correu o una carta d’una persona que estimes, no és veritat que la llegeixes una, dues, moltes vegades, per desvetllar no sols el què diu, sinó els sentiments que expressa ?

 

La carta desvetlla una mica més a la persona que l’ha escrita. El vel misteriós es fa més transparent. A sota de les lletres hi ha un batec, una vibració, una trobada entre els dos. I generalment resta oberta una porta vers una major comunicació, una major unió.

 

Quines són les cartes que desvetllen a Déu ?

 

N’hi ha moltes per part seva. No deixa d’enviar-ne. Possiblement sembla que moltes es perden, encara que de ben segur no en tenim ni idea. Per poder adonar-te’n de la continuada comunicació del nostre Déu necessites tenir oberta la bústia del cor. Si està tancada als altres, plena de pors, desconfiança i fatalisme, la carta de Déu pot quedar-se esperant molt de temps. A cops, però, no se sap com, i ha entrat per sota la porta.

 

Déu en nostres inicis es va desvetllar en el cosmos. Quina carta més fantàstica, no acabada, sempre en expansió, bella, sublim, potent i delicada.

De moltes maneres en tots els temps s’ha desvetllat en els profetes, en els sants, en les persones humils, netes, que fan transparència d’humanitat. Hi ha correus desvetlladors de Déu a totes les religions, a totes les cultures, arreu.

Darrerament Ell mateix és la missiva. Jesús és la carta de Déu per a tu. Escrita en vida, joia, amor, donació, justícia, gratuïtat, sanació...

No creus que ha arribat l’hora d’obrir-li el cor. No et guardis la clau, surt de tu mateix..... que des de fa molt de temps potser està esperant. Voldria entrar després de que l’obrissis.

No li agrada fer-ho per sota la porta, però hi està disposat.

 

2Co 3, 2 -3 ...................................

La nostra carta sou vosaltres: la portem escrita en els nostres cors, i tothom la pot conèixer i la pot llegir.

És evident que vosaltres sou una carta que ve de Crist i que ens ha estat confiada. No ha estat escrita amb tinta, sinó amb l'Esperit del Déu viu, i no en taules de pedra, sinó en taules de carn, en els vostres cors.