Desitja Déu que l'estimem?

Com cada dissabte al matí, l’Ernest i la Núria es troben al “bar Jònic” per comentar alguns problemes de termodinàmica. Evidentment, a més dels problemes tracten d’altres coses. I avui l’Ernest, a propòsit d’un llibre que està llegint, li pregunta a la Núria: Tu creus que Déu desitja que l’estimem?

Silenci. Com és que passem de la termodinàmica a la termo-teologia? Quan ella obre els ulls i veu com la mira, esclata a riure i diu: - Jo què sé? Potser que li preguntis a Ell...? Però tu què en penses?

- Si Déu és un ésser perfectíssim, feliç del tot, en plenitud absoluta, no crec que desitgi que l’estimem perquè no li fa falta res. Que Ell possiblement ens estima, ho trobo coherent amb la seva perfecció; però no té cap necessitat de res. Si li fes falta alguna cosa... ja no seria Déu, no creus?

- Ernest, tu hi entens molt de física, és evident, però em sembla que et caldria fer un màster en amor. Creus que tan sols s’estima per omplir un buit, per satisfer una necessitat personal? L’amor seria una mena de consum. Em fas falta... t’estimo. No et necessito... adéu, fins un altre dia!

Penso que Déu desitja que l’estimem, i no solament perquè és positiu per a nosaltres, que ja seria un bon motiu, sinó també per a Ell, perquè segurament li manca el nostre amor lliurement donat. La teva llibertat és teva i no d’Ell, encara que Ell sigui la darrera causa de la llibertat, però la llibertat és nostra, certament nostra.

- Sí, molt maco, però no m’agrada. És com un desig fins la nostra llibertat i el possible amor que tenim. Em sembla un Déu possessiu en excés. Tot ho té i fins el que no té, ho vol...

- Què dius!! Jesús va dir que el que fem a un d’aquests “A MI M’HO FEU”. Ho saps, no? Es refereix als que passen gana, estan a la presó... Egoista? I ara! Déu desitja que l’estimem en els altres. Et sembla poc?! Jo ho entenc així, perquè l’amor és creatiu, sempre ens situa en una dimensió nova, i estimar Déu crea una nova realitat, d’Ell i nostra: és la plenitud. Ell desitja que l’estimem perquè estima.

- Com ho saps, tot això? Que has fet exercicis espirituals?

- No, ho he reflexionat avui amb tu al “Jònic”. I ara tornem a la termodinàmica...