Hi ha una gran quantitat de textos sapiencials tant a l’Antic Testament com en el Nou Testament. Els Evangelis estan també plens de paràboles, discursos i reflexions del Senyor, en els quals se’ns comunica una notable saviesa sobre Déu, la salvació, la vida i la fraternitat. Com pregar amb aquests importants fragments de la Paraula?
De forma més extensiva troben una enorme quantitat d’escrits de tota mena que ens han arribat de tantes dones i homes creients, sants i no sants, que formen una immensa biblioteca sapiencial i espiritual, tresor immens de la tradició, la teologia i l’espiritualitat.
Generalment el primer que fem és una lectura atenta al que diuen els textos, per poder entendre el contingut i l’ensenyament. Una lectura en la qual la nostra ment vol estar oberta per captar el que el text diu. La lectura serena i amb ganes de saber i entendre és una vertadera font de coneixement i ens pot portar a la reflexió, a la revisió i fins a la pregària.
Tot i això hem de donar un pas més. Els textos sapiencials han nascut d’una experiència, porten dintre seu una experiència: han formulat en llenguatge unes determinades experiències. Han estat escrites des de la vibració, la relació, l’emoció, l’amor i el desig de comunicació.
Quan Jesús va pronunciar per primera vegada el que en diem les benaurances no ho va fer en un escriptori intentant crear un escrit profund o poètic. No, de cap manera. Jesús en obrir la seva boca, veia la multitud, estimava la multitud, vibrava per la multitud.... i el seu cor, unit al Pare experimentava el seu Amor, la missió alliberadora i l’alegria de poder comunicar llum als oients presents i els milions d’oients futurs, pobres, humiliats, perseguits, nets de cor, atribolats....etc. . Les Benaurances van ser una expressió humana, fantàstica fins en el seu llenguatge, de la gran vivència de l’amor de Déu i de l’amor a la humanitat.
Quan preguem amb textos sapiencials ens cal abans mirar l’experiència des d’on van estar pronunciats o escrits. Si amb l’ajuda de l’Esperit podem connectar amb l’experiència inspiradora... quina fecunditat no hi trobaríem, quin amor desvetllarien!!
Unir, doncs, continguts, experiència inspiradora en l’autor, presència de l’Esperit... a aquesta nostra aventura de viure, pot ser una apassionant forma de pregària.
Jesús Renau sj.
De forma més extensiva troben una enorme quantitat d’escrits de tota mena que ens han arribat de tantes dones i homes creients, sants i no sants, que formen una immensa biblioteca sapiencial i espiritual, tresor immens de la tradició, la teologia i l’espiritualitat.
Generalment el primer que fem és una lectura atenta al que diuen els textos, per poder entendre el contingut i l’ensenyament. Una lectura en la qual la nostra ment vol estar oberta per captar el que el text diu. La lectura serena i amb ganes de saber i entendre és una vertadera font de coneixement i ens pot portar a la reflexió, a la revisió i fins a la pregària.
Tot i això hem de donar un pas més. Els textos sapiencials han nascut d’una experiència, porten dintre seu una experiència: han formulat en llenguatge unes determinades experiències. Han estat escrites des de la vibració, la relació, l’emoció, l’amor i el desig de comunicació.
Quan Jesús va pronunciar per primera vegada el que en diem les benaurances no ho va fer en un escriptori intentant crear un escrit profund o poètic. No, de cap manera. Jesús en obrir la seva boca, veia la multitud, estimava la multitud, vibrava per la multitud.... i el seu cor, unit al Pare experimentava el seu Amor, la missió alliberadora i l’alegria de poder comunicar llum als oients presents i els milions d’oients futurs, pobres, humiliats, perseguits, nets de cor, atribolats....etc. . Les Benaurances van ser una expressió humana, fantàstica fins en el seu llenguatge, de la gran vivència de l’amor de Déu i de l’amor a la humanitat.
Quan preguem amb textos sapiencials ens cal abans mirar l’experiència des d’on van estar pronunciats o escrits. Si amb l’ajuda de l’Esperit podem connectar amb l’experiència inspiradora... quina fecunditat no hi trobaríem, quin amor desvetllarien!!
Unir, doncs, continguts, experiència inspiradora en l’autor, presència de l’Esperit... a aquesta nostra aventura de viure, pot ser una apassionant forma de pregària.
Jesús Renau sj.
