(Segona setmana d’Advent)
En nom del nostre Emperador Tiberi, Cònsol i Pretor de Roma a perpetuïtat, salut i pau:
Les vostres noves han arribat feliçment a mans de Tiberi i en el seu nom us escric, benvolgut Ponç Pilat, procurador que sou de Judea. Els deus us siguin propicis.
Aquest Joan, anomenat Baptista per la gent del poble baix, de moment no ens sembla que representi cap parany important pel nostre Imperi ni pels interessos de Roma. Des de fa temps que estem assabentats de que per aquestes remotes regions apareixen homes il·luminats que parlen en nom de deus desconeguts per nosaltres i que no sols mouen a la resistència a la suprema cultura de Roma sinó que, cecs com són, subverteixen la nostra justícia, la pau romana i la pietat. Possiblement Joan és un més de la colla. El nostre criteri, en principi, és el de deixar fer i més aviat mirar de contrarestar llur influència avivant la divisió entre ell i els escribes i senadors del Sanedrí. Molts cops aquests ens fan la feina bruta, i cal cada cop augmentar en el possible els seus guanys, per tal de tenir-los lligats a Roma. Si Joan representa un parany real, cosa que tu has de raonar com ningú, que siguin ells, i Herodes, que tant deu al nostre Emperador, els que es desempalleguin de Joan.
Que mogui a fer penitència no ens sembla malament. Sempre les purificacions poden ajudar a matisar la violència extremista. Compte, però, amb l’anunci que fa el tal Joan de que darrera d’ell en ve un altre, que diu que és més gran que ell. No ho trobem normal que una mena de predicador com deu ser aquest Joan prepari el terreny per a un altre. Potser formen part d’una trama. Pot això resultar més perillós. Tiberi, parlant d’aquest afer es mostrava preocupat i deia amb cert èmfasi: “ quan acabaran aquests jueus de conspirar contra la pau romana ?”.
Us encarrega, doncs, que estigueu atent a aquest altre, sobre tot si parla amb autoritat, si s’acosta massa a les masses del poble baix, si els dóna esperança i els predica una nova bona per a ells. Roma, que accepta tots els deus, fins els desconeguts, mai acceptarà un déu a favor dels miserables i els esclaus. Això seria una ofensa al nostre Imperi i un greu parany, que caldria apagar a sang i foc.
L’Emperador espera de la vostra prudència que aneu conduint aquesta regió fins a convertir-la a tots els efectes en Província romana. Fora de context ens ha insinuat que en aquest cas podríeu vos mateix ser el primer governador, ja que els vostres mèrits i la fortalesa de la vostra espasa en són bona promesa.
Que Júpiter Capitoli i els deus de Roma us donin encert al vostre govern.
En nom de Tiberi, Emperador: Caius.
Per anar de la ficció a la veritat: Lluc 3, 1-6.
