Vols dir que saps qui ets? No es tracta del carnet d’identitat, ni de les targetes que tens a la cartera. Es tracta del teus sentiments, dels moviments del cor, de les intencions i de tot el que es mou per dintre.
Com és que tantes vegades al dia et preguntes si ets tu o no el que fa això o el contrari?. I que me’n dius de la cura de la teva imatge, com et contemples al mirall fent ganyotes des de totes bandes?. I si mirem els possibles comentaris que els amics han fet de tu, per què li dones tantes voltes?. El que han dit, el que no han dit, el que volien dir o el que volien no dir.
Quan vas anar al metge, et va fer un electrocardiograma. Et vas estirar, et van col·locar uns terminals sensibles. “Respiri, ara fort, ara més fluix, deixi de respirar. Molt bé, ho fa molt bé. Té el cor d’un jove de 20 anys. Li aconsello que no fumi. Gràcies”.
Fora interessant fer un cardiograma del cor espiritual, del batec més profund de la teva persona, del teu àmbit particular subjectiu. Quines vibracions?. Quines ansietats?. Què és el que realment vols i desitges?. Com anem de colesterol negatiu, el que tapona el vent i la llum de l’esperit?.
Hi ha una expressió d’un home gran, que estant en el Temple de Jerusalem, va agafar l’infant Jesús entre els seus braços, i va pregar a Déu en acció de gràcies, tot profetitzant sobre el nen i la seva mare. Mira com acaba la seva pregària: “així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts “ (Lluc 2,35).
Que la teva mirada, Senyor, reveli els meus sentiments amagats.
Que la teva paraula, Senyor, desvetlli el que hi ha en el fons.
Que la teva presència, Senyor, obri el misteri amagat en el cor.
