Els dies de l’hospital van ser molt diferents del que et pensaves. No hi va haver aquella tranquil·litat i pau que al començament imaginaves. Lectura, poca; oració, poca; visites, moltes i animades; dormir, amb interrupcions; metges, infermeres i sanitaris, amables; hores, lentes unes, i ràpides, altres. Però, en mig de tot, una idea va anar creixent en el teu cap; primer de tant en tant, després de forma insistent. Aquesta era la idea: he de prendre decisions.
Dos dies després de sortir i ja des de casa, vas telefonar a la Glòria i et va dir que el millor era fer uns exercicis espirituals. Els podies fer de dues maneres: anant un mes, o almenys 8 dies, a una casa d’espiritualitat com la Cova de Manresa, o fer-los a la vida corrent durant mesos amb la guia d’un expert i amb el compromís d’una hora sencera de meditació cada dia. Vas triar la primera opció, perquè si havies de prendre una decisió no et podies quedar penjada tant de temps, anant fent, sense concretar definitivament la feina, l’estat de vida... i en fi, et dius Mònica i no estàs disposada a anar tirant sense concretar la direcció.
Un dissabte vas a Manresa i visites la casa d’espiritualitat de la Cova. T’agrada. Clàssica i moderna. Preguntes per fer exercicis durant un mes i et diuen que fins el proper estiu no hi haurà un grup per fer-los. Si vols, però, es poden fer personalitzats, és a dir, un expert te’ls guiarà a tu sola. No t’acaba d’agradar, i preguntes si els exercicis d’un mes hi ha alguna casa d’espiritualitat on ara o aviat els facin. La resposta és ràpida. Sí, d’aquí sis dies a Loiola (Guipúscoa). “No està malament. Hi aniré. M’encanta el país basc!”
Fa unes hores que has arribat a la casa d’espiritualitat, que és al costat del santuari de Sant Ignasi. Tens una habitació senzilla en la qual no manca res, silenciosa, amb una finestra que s’obre a un bosc que puja muntanya amunt. A mitja tarda has visitat el santuari i aquella cambra on va néixer Sant Ignasi. Impressió fonda, un notable silenci interior. Has pregat perquè Déu t’ajudi en els dies d’exercicis que has de començar aquesta nit i han de durar un mes. Sou 7 persones: dos mossens, una missionera d’Àfrica, dues senyores d’uns 50 anys i un noi que viu a Anglaterra i està de vacances. Durant el sopar us heu saludat, i d’aquí poca estona comença l’itinerari que, segons t’han dit, dura quatre setmanes.
------------------------------------------------------------------------------------------(Nota de la redacció: Aviat començarà l’Advent. Durant aquest temps tan especial deixarem la Mònica 03 fent exercicis espirituals en silenci absolut i la pregària virtual us enviarà una reflexió-pregària per anar-nos preparant de cara al Nadal.)
