( tercer diumenge d’Advent )
Las grans cadenes comercials ocupem immenses superfícies. El BONA NOVA CENTER no ocupa cap lloc. És en el fons de tu mateix.
Per entrar al BONA NOVA CENTER no has de fer cua, ni aparcar el cotxe a 15 metres de profunditat. Has de fer silenci, anar apagant totes les veus, menys una.
En el BONA NOVA CENTER hi ha una multitud virtual sense límits i una persona real limitada, tu mateix. Tot el contrari del que passa a les grans cadenes que hi ha una gran multitud real, però tu ets una peça virtual de la que esperen treure diners.
Ja has entrat silenciosament al BONA NOVA CENTER. És cert que se sent el soroll de lluny, com la remor d’una autopista a certa distància. El passadís que et porta a la trobada és agradable, indefinible i uns senzills cartells pengen de les parets. Al fons hi ha llum. Sí, una viva llum.
Et fixes en els cartells del BONA NOVA CENTER. “Qui tingui dos vestits que en doni al qui no en te”, “Qui tingui menjar que el comparteixi també amb els altres”, “No exigiu més del que està establert”, “ No forceu ningú”. Aquests interessants cartells i molts d’altres van signats per un notable artista: “Joan Baptista”.
Tot mirant cartells, que et van al·lucinant, arribes a la Llum del BONA NOVA CENTER. És blanca, no fereix la vista, resplendent i té unes lletres encara més brillants. És la llum que sempre has cercat, la que intuïa el teu cor. Les lletres diuen: “Ell us batejarà amb Esperit Sant i foc”.
I en el centre de gran llum del BONA NOVA CENTER el trobés a Ell: un infant que et somriu. T’emociones. La llum baixa , la Veu puja. Se sent un càntic que diu: “Crida de goig, ciutat de Sió”.
SI, és cert, avui, com cada dia de l’any, també és Nadal en el BONA NOVA CENTER
