Vols dir-me, si us plau, que hi fas tan protegit, amb tantes assegurances i dubtes que et frenen, ara que ets jove i hi ha qui necessita de la teva audàcia?
Si, home, no exagerem !
Has tingut un munt de possibilitats que ni podien somiar altres generacions. Pregunta-li al teu avi que va viure la guerra, i als pares com era la societat quan ells eren joves!
Arreu avui es demana que els joves tingueu audàcia per trencar les rutines que lliguen. I entre el je, je...ja, ja... es va anestesiant la capacitat de donar-ho tot, d’apassionar-se, de trencar uns motlles de consum, de beguda, de distraccions i plaers compulsius que aviat et fan recollir buidor, avorriment i melangia.
No et diuen res noms com? Àfrica profunda, camps de refugiats, SIDA, nens del carrer, tràfic de noies, violència extrema, nits de bogeria, tanta gent gran sola, presos mai visitats, malalts crònics, tercer i quart món........ Vinga, home, ja està bé, no creus?
Penses : no servirà de res !
Amagues el cap sota l’ala: no em sento cridat !
Enganyes la consciència: més endavant, potser !
Reflexiones: admiro els que es donen !
Hi ha molta gent que et necessita. No ho dubtis. Els agradaria tant que estiguessis per ells. La teva visita, la teva força, la teva imaginació, el teu temps, el riure, la recerca de solucions,.... són urgents per a ells. Ho dic, altre cop: no ho dubtis. Si et passes la vida dubtant, quan t’aclareixis potser ja seràs una persona envellida.
Perdona que et parli de manera tan directa. No és la meva intenció molestar-te. Però em crema per dins pensar que hi ha gent que et necessita i tu vas badant amb tantes inutilitats.
Pregària per l’audàcia.
Senyor, mou la meva audàcia. Desperta ja els cors adormits i cofois. Ajuda la nostra autoestima, fes-nos veure que som capaços de molt més. Anem, amb Tu, a les fronteres, als límits, que manca gent jove per respondre a tanta demanda que no te resposta, perquè estem massa entretinguts amb nosaltres mateixos. Amén.
Jesús Renau sj
