Fa una estona que la doctora Sofia Herder ha acabat la seva dissertació sobre la dimensió altruista en el pensament de Plató. Ens trobem en una mena de cercle que tracta temes de filosofia, no de forma reglada, sinó molt lliure. Són els interessos i les preguntes que fan els socis les que marquen el programa. És el cercle “Fans per la filosofia”, que està inscrit a “L’ateneu de lliure pensament”.
Alguna pregunta més?, diu la doctora per segona vegada mentre es neteja les ulleres.
El Paco diu: Voldria saber què penseu sobre si hi ha alguna diferència entre una acció altruista motivada per la religió i una de motivada senzillament per un impuls humanista. Tothom es mira amb certa sorpresa i fins ironia. Aquesta pregunta els ha deixat desconcertats, com si el Paco vingués d’una altra galàxia. Trenca el silenci la Llibertat i diu: Si l’acció altruista està ben feta, què importa que qui la fa sigui creient o ateu! El que val és el resultat.
Molts volen parlar. La doctora, molt amable i amb cert aire de superioritat, va donant les paraules i demana que les respostes siguin breus. Aquestes són algunes de les respostes.
Jo crec que la religió no influeix en la solidaritat. Ser solidari és una realitat humanista i la religió mira la felicitat personal, i crec que en diuen la salvació de l’ànima.
Penso que una persona sensata ha de ser coherent amb el que pensa. Si pel que sigui té fe, segur que trobarà entre la fe i el que fa una certa coherència. I si no té fe, oi que tindrà una altra visió de la vida? Doncs també hi trobarà la seva coherència. El que importa és ser coherent amb un mateix.
(M’estic posant neguitós. Voldria parlar, però no sé què pensaran i si tothom es riurà de mi... Tinc ganes, però, de dir el que penso. Doncs...) Jo penso que depèn del que s’entengui per fe. Si és un conjunt de lleis, dogmes i teories més o menys demostrables... jo crec que no influirà de fet en una acció altruista; però si és una relació interior i viva amb Déu, jo crec que influeix, perquè Ell és Amor i comunica estimació, i això de fet augmenta la força de l’acció altruista... Jo ho sento i ho veig així; és com si algú estigués enamorat...
La doctora Sofia Herder ara diu: Alguna pregunta més?
En sortir la Martina em para i em diu: Albert, tu deus seu creient, no? Li dic: Sí, em sembla que sí. La Martina diu: Jo també, saps, però... encara que sóc de les de les lleis, m’agradaria que m’expliquessis això que dius de la vida interior amb Déu. La miro i li dic: Buf, que difícil! Però ho intentaré...
Alguna pregunta més?, diu la doctora per segona vegada mentre es neteja les ulleres.
El Paco diu: Voldria saber què penseu sobre si hi ha alguna diferència entre una acció altruista motivada per la religió i una de motivada senzillament per un impuls humanista. Tothom es mira amb certa sorpresa i fins ironia. Aquesta pregunta els ha deixat desconcertats, com si el Paco vingués d’una altra galàxia. Trenca el silenci la Llibertat i diu: Si l’acció altruista està ben feta, què importa que qui la fa sigui creient o ateu! El que val és el resultat.
Molts volen parlar. La doctora, molt amable i amb cert aire de superioritat, va donant les paraules i demana que les respostes siguin breus. Aquestes són algunes de les respostes.
Jo crec que la religió no influeix en la solidaritat. Ser solidari és una realitat humanista i la religió mira la felicitat personal, i crec que en diuen la salvació de l’ànima.
Penso que una persona sensata ha de ser coherent amb el que pensa. Si pel que sigui té fe, segur que trobarà entre la fe i el que fa una certa coherència. I si no té fe, oi que tindrà una altra visió de la vida? Doncs també hi trobarà la seva coherència. El que importa és ser coherent amb un mateix.
(M’estic posant neguitós. Voldria parlar, però no sé què pensaran i si tothom es riurà de mi... Tinc ganes, però, de dir el que penso. Doncs...) Jo penso que depèn del que s’entengui per fe. Si és un conjunt de lleis, dogmes i teories més o menys demostrables... jo crec que no influirà de fet en una acció altruista; però si és una relació interior i viva amb Déu, jo crec que influeix, perquè Ell és Amor i comunica estimació, i això de fet augmenta la força de l’acció altruista... Jo ho sento i ho veig així; és com si algú estigués enamorat...
La doctora Sofia Herder ara diu: Alguna pregunta més?
En sortir la Martina em para i em diu: Albert, tu deus seu creient, no? Li dic: Sí, em sembla que sí. La Martina diu: Jo també, saps, però... encara que sóc de les de les lleis, m’agradaria que m’expliquessis això que dius de la vida interior amb Déu. La miro i li dic: Buf, que difícil! Però ho intentaré...
Jesús Renau sj.
