Vivim temps estranys

Durant la Quaresma hi ha tres pràctiques que l’Església ens proposa d’intensificar: l’oració, el dejuni i l’almoina. Què és l’almoina? Diu el diccionari: Allò que hom dona gratuïtament per socórrer una necessitat. Quina és la necessitat ara? Què podem donar? QUEDAR-NOS A CASA.  

Per això, us proposem que trobeu durant el dia un moment tots els de casa, petits i grans. Canviem la tele o l’ordinador per una icona, una imatge, una espelma... i, enlloc de mirar notícies, sèries o dibuixos seiem junts. Us proposem que feu uns moments de silenci, poseu una música que us ajudi, llegiu aquesta pregària o un text de l’evangeli i deixeu ressonar el text en el vostre interior acompanyats per la música o sense ella. Feu-vos conscients de la respiració, de com la vida entra, ens omple, i com, sense saber massa com, allò que no necessitem surt. Passada una estona, preguem junts un Pare Nostre. Aquest temps de comunió amb la gent de casa no és només per a nosaltres, en el món sencer també hi ha més comunió, més amor.


Senyor, vivim temps estranys,
temps difícils i alhora temps d’oportunitat.
La vida s’atura,
a l’escola, no hi podem anar,
a treballar, millor que no,
els avis queden sols, esperant la visita dels éssers estimats que no arriba,
les notícies preocupen...
I nosaltres? Què fem?

Pregar junts, demanar-te força.
Que ens il·luminis,
que puguem trobar en el nostre interior la resposta a allò que hem de fer:
potser una trucada als avis,
potser un somriure a qui ens para la taula,
potser aixecar-se de la cadira a ajudar...

Que siguem capaços d’acollir aquest temps estrany
com una oportunitat,
que lliures de prejudicis obrim el cor a la novetat,
sense valorar, sense jutjar.
A les nostres mans, en la nostra llibertat,
hi ha la manera com viure la vida.

Ajuda’ns, Senyor, a viure la nostra vida en plenitud.

 

Glòria Andrés