Les persones ressuscitades són aquelles
que saben valorar el que tenen:
la vida, el sol, les muntanyes, els ocells,
l’amor de parella, els fills, els amics, el país, la fe...
En donen gràcies a Déu i en gaudeixen a fons.
Són aquelles que tenen un cor net i transparent,
que no guarden mai rancúnia,
que no exclouen ningú ni es tanquen per cap ingratitud.
Són aquelles que, malgrat les dificultats,
viuen sempre amb l’alegria serena al cor i el somriure al llavis,
fent amable la convivència i el rostre de Déu.
Són aquelles que construeixen la pau,
perquè s’esforcen per trencar barreres
i acostar les persones
per tal que tothom descobreixi en l’altre el germà
a qui cal respectar i estimar.
Són aquelles que són sensibles
a les necessitats dels altres
i que saben estimar i compartir,
convençudes que són de veritat
“els braços, els ulls i el cor de Jesús” enmig dels homes.
Són aquelles que construeixen la pau,
perquè s’esforcen per trencar barreres
i acostar les persones per tal que tothom descobreixi
en l’altre el germà a qui cal respectar i estimar.
Són aquelles que sentint-se “sarment”
tornen a recomençar cada dia
sense tenir mai moral de derrota,
convençudes que dintre seu circula la saba vivificant de Jesús
capaç de fer germinar nova vida després de cada “hivern”.
Viure així, com a “ressuscitats”,
deixant una empremta positiva
per allà on anem passant, no és cap utopia.
És la salvació que ens ha vingut a portar Jesús
i que cada cop que, a través de la pregària,
connectem amb ell,
torna a néixer dins nostre amb renovada força.
Lluis Armengol sj
