Veniu, Esperit del Pare i del Fill. Veniu, Esperit d’amor.
Veniu, Esperit d’infantesa, de pau, de confiança i de joia.
Veniu, gaubança secreta que lluïu a través de les llàgrimes del món.
Veniu, vida més forta que les nostres morts d’aquí baix.
Veniu, pare dels pobres i advocat dels oprimits.
Veniu, Llum de l’eterna veritat i Amor difós en els nostres cors.
Nosaltres no tenim res que us pugui constrènyer
i és justament això el que ens infon confiança.
El nostre cor tem en secret la vostra vinguda,
tan poc us assembleu a aquest cor groller
i sempre a la recerca d’ell mateix;
i, malgrat tot, aquesta és la garantia més sòlida
de la vostra vinguda.
Veniu, doncs, renoveu i eixampleu la vostra visita dins nostre.
És en vós que posem la nostra confiança.
Sou vós qui ens estimeu, ja que vós mateix sou l’Amor.
En vós, tenim Déu per Pare, ja que, dins nostre, crideu:
“Abbà, Pare estimat!”.
Resteu en nosaltres, i no ens abandonéssiu pas,
ni en l’aspre combat de la vida,
ni en l’hora en què tocarà el seu terme
i en el qual estarem tot sols.
Veniu, Esperit Sant!
Karl Rahner
