Ens calen temps de desert, de silenci interior,
per a captar la veu d’aquell que clama: Déu ve a nosaltres.
Vivim immersos en massa sorolls i aldarulls.
Hi ha masses coses que ens distreuen i
ens impedeixen escoltar la veu de Déu.
La veu d’aquell que ve però que ja hi és,
que sempre està venint al nostre encontre
malgrat no sempre el sapiguem reconèixer.
El temps d’advent ens convida també
al recolliment, a l’escolta atenta del qui ve,
per omplir-nos del seu missatge i fer-lo extensible arreu.
Escoltar per a proclamar i anunciar a tothom
allò que hem sentit en el nostre interior:
“Ens visitarà un Sol que ve del cel
per il·luminar als qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort,
i guiar els nostres passos per camins de Pau”.
Malgrat les coses no vagin sempre com nosaltres voldríem,
malgrat l’aparent silenci de Déu davant el patiment,
les injustícies i el mal d’aquest mon,
Ell ve i ens convida justament a proclamar-lo
i a fer-lo sentir allà on sembla que no hi sigui.
Obrim-li doncs, una ruta al Senyor
i contribuïm amb Ell a anunciar-lo
i proclamar-lo en totes les nits fosques
que hi ha al nostre voltant.
Mar Galceran
