Tornar a Tu,
quan he cercat
d’apagar la set de la meva ànima
enganxant el cor a les coses
i no posant límits al meu desig de possessió.
Tornar a Tu,
quan m’he rebel·lat
contra el teu voler
i secretament t’he acusat
de no voler-me concedir allò que desitjava.
Tornar a Tu,
quan la meva pregària emmudia,
i em volia convèncer a mi mateixa
que la meva pena et deixava indiferent.
Tornar a Tu,
quan he permès a la vida de cada dia
que fes de mi la seva esclava,
i ja no trobava el temps de romandre
silenciosa a la teva presència.
Tornar a Tu,
quan he decidit lliurar-me a l’ansietat
i a l’angoixa, en lloc confiar i abandonar-me a Tu.
Tornar a Tu, Senyor,
no per fugir un cop i un altre
sinó per quedar-m’hi finalment.
Sabine Neagli