Sigueu bons: bons en el vostre rostre, que haurà de ser distès, serè i somrient;
bons en la vostra mirada, una mirada que primer sorprèn i després atrau.
Sigueu bons en la vostra manera d'escoltar:
d'aquesta manera experimentareu, una i altra vegada, la paciència, l'amor, l'atenció i l'acceptació d'eventuals crides.
Sigueu bons a les vostres mans:
mans que donen, que ajuden,
que s'eixuguen les llàgrimes,
que estrenyen la mà del pobre i de el malalt
per infondre valor,
que abracen l'adversari i l'indueixen a l'acord,
que escriuen una bella carta a qui pateix, sobretot si pateix per la nostra culpa;
mans que saben demanar amb humilitat per a un mateix i per als que ho necessiten,
que saben servir als malalts, que saben fer els treballs més humils.
Sigueu bons en el parlar i en el jutjar:
Sigueu bons, si sou joves, amb la gent gran;
i, si sou gent gran, sigueu bons amb els joves.
Sigueu contemplatius en l'acció:
mirant Jesús -per ser imatge de Ell-
sigueu, en aquest món i en aquesta Església, contemplatius en l'acció;
transformeu la vostra activitat ministerial en un mitjà d'unió amb Déu.
Sigueu sants:
el sant troba mil formes, fins i tot revolucionàries,
per arribar a temps allà on la necessitat és urgent.
El sant és audaç, enginyós i modern;
el sant no espera que vinguin de dalt les disposicions i les innovacions;
el sant supera els obstacles i, si cal, crema les velles estructures superant-les...
Però sempre amb l'amor de Déu i en l'absoluta fidelitat a l'Església
a la qual servim humilment
perquè l’estimem apassionadament.
Pedro Arrupe
