Siguem comunicació,
que per això hem nascut
de la bona de Déu.
Siguem comunicació,
perquè la seva Paraula
es comunica en pròpia carn.
Siguem comunicació,
perquè hem estat marcats
pel testimoni del seu Esperit.
Comuniquem-nos, germans, comuniquem-nos.
Diguem la veritat contra tota mentida.
Cridem esperança contra tota tristesa.
Donem el missatge suprem de l’amor, contra tot egoisme.
Amansim la cridadissa
del propi cor atabalat.
Ensenyorint-nos dels mitjans de comunicació,
perquè els fills del Senyor no poden ser pas esclaus.
Escoltem totes les coses,
escoltem totes les ales,
escoltem totes les passes.
No podem deixar-nos aïllar, sords o muts,
ni per la por,
ni per al lucre,
ni per cap ordre de dominadors.
Ajuntem les nostres boques en un sol crit de justícia
per damunt del mar dels móns diversos,
per sobre de les muntanyes de totes les estructures.
Que parli el poble per la radio,
que parli el poble des de la premsa,
que parli el poble en la TV.
Que parli el poble la veritat.
Que la veritat parli al poble.
La veritat.
Des dalt estant de les teulades
fins al cor del món.
A l’entorn del bramul que atueix els humans
fem foc i força a la humana llibertat
per a la notícia del Regne.
Cridem l’Evangeli.
Siguem paraula transmissora de la Paraula,
verb del Verb, que s’encarna sempre
en el veïnat de Natzaret,
en el perifèries de Betlem,
a la vora del llac de la turba famolenca,
en els carrers de la ciutat on ressonen
els crits del mercat, la festa i els clarins de l’Imperi,
davant del Sanedrí i dels Pretori,
en la creu que
carreguem a les espatlles
del Servent sofrent,
en la silenciada vida del sepulcre,
en la vencedora tarda del Diumenge.
Si un dia no podem parlar més amb paraules,
parlem amb la vida en peu de testimoni.
Parlem amb els ulls als germans atordits.
Parlem, sobretot, a les oïdes del Pare.
I potser, protestem
amb la paraula major
de la sang, proclamada
com a pregó de Pasqua.
Pere Casaldàliga
