Avui tot em convida a prestar atenció.
A afinar bé els cinc sentits per copsar amb profunditat la realitat que m’envolta, la que tinc a tocar i la que percebo més allunyada en l’espai.
Tinc potser la temptació de submergir-me en el pessimisme, la por i el neguit quan m’adono de tanta injustícia, de violència, de guerra, de fam, de la destrucció accelerada de la nostra casa comuna...?
Vull alçar-me amb fermesa en aquest nou dia, redreçar-me i alçar el cap; caminar dempeus al costat dels que caminen cansats o abatuts i acompanyar-los.
Vull arriscar-me un dia més pel compromís ferm, per la mirada ampla, per la pau i l’alegria serena del cor.
Vull renovar la confiança en Déu i apostar de nou per l’esperança.
J. Casassas
