En aquell temps..., diu tantes vegades Jesús i en tot temps, l’esperit del mal pot fer-nos emmudir. Pot fer-nos callar davant de la injustícia, davant del patiment, davant del sense sentit...
Certament hi ha un silenci que ve de Déu, que és presència de l’Amor incondicional, que és pau i pacifica... Però hi ha també un silenci que és omissió, que és còmplice de la barbàrie i del mal.
I tu, Jesús, el Crist compassiu, tu vens en tot temps a deslliurar-nos d’aquest emmudiment que paralitza. Tu, que ets la Paraula, et fas paraula en nosaltres. I pel teu Esperit, que ens vivifica, podem aleshores ser veu dels sense veu. Veu que denuncia, que defensa, que consola, que acull. Tu ets la Paraula, seré jo la veu?
Voldria obrir-me del tot al teu Esperit. Viure ben unit a Tu i amb gran humilitat, abraçar el grup dels que recullen i apleguen amb tu.
Jaume Casassas
Fotografia: Francesc Andrés
