Veniu, oh Sant Esperit,
des del cel al nostre pit
amb un raig de llum divina.
Pare dels pobres, veniu,
deu‐nos els dons que teniu,
oh Sol que el cor il·lumina.
Vós sou el consolador,
de l'ànima Habitador,
i dolcíssim refrigeri.
En els treballs sou confort,
en les penes sou conhort,
en la calor sou temperi.
Oh divina Claredat,
visiteu la intimitat
del cor que ja us ansia.
Res tindrà
no li deu vostre socors divinal,
que bé li sia.
Tot el que no és net renteu;
tot el que ja és sec regueu;
cureu tota malaltia.
Tot l'indòmit endolciu;
tot el fred encalentiu;
regiu el qui s'esgarria.
Deu als fidels confiats
dels vostres dons esperats
la sacrosanta Setena.
El mèrit de la virtut,
el camí de la salut,
la joia immortal i plena.
Segle XII- XIII.
