Senyor, mostra’ns el lloc
que, en aquest romanç etern
iniciat entre tu i nosaltres,
hi té el ball singular de la nostra obediència.
Revela’ns la gran orquestra dels teus designis,
en què el que permets
emet notes estranyes
en la serenitat del que vols.
Ensenya’ns a vestir-nos cada dia
amb la nostra condició humana
com un vestit de ball, que ens farà estimar de tu
tot detall com a indispensable joia.
Fes-nos viure la vida,
no com un joc d’escacs en què tot es calcula,
no com un partit en què és difícil,
no com un teorema que ens fa trencar el cap,
sinó com una festa sens fi on es renova la trobada amb tu,
com un ball,
com una dansa,
entre els braços de la teva gràcia,
amb la música universal de l’amor.
Senyor, vine a convidar-nos.
Madeleine Debrêl
